Es tracta, diu la cònsol, de fer la festa més inclusiva i més accessible. Quin propòsit més lloable es pot imaginar en aquests temps nostres de pensament líquid, per no dir gasós com les nubes, aquelles xuxes amb regustet de vainilla, hmmm? I per inclusiva i accessible el Comú de la capital hi entén, ale hop, que per Sant Joan no calen focs artificials. No descarto que li semblin heteropatriarcals, per no dir obertament masclistes. El cas és que aquest any no hi haurà castell de focs. A casa no els hauríem de trobar a faltar perquè crec que no hi havíem anat mai, però ha sigut liquidar-los els nostres prohoms, tan preocupats per les coses importants, i venir-me’n ganes d’estrenar-m’hi.
No pretenc que el Comú s’ho repensi, però em queden dubtes al pap que he de compartir amb vostès, i qui sap si també amb la cònsol. El primer i més important de tots: per què quedar-se en els focs artificials i no anar a sac, sense manies ni contemplacions? Per què no fer una revetlla absolutament inclusiva, que hi poguessin participar tots els veïns, també els quissos i les seves sensibles propietàries? Com? Fàcil: prohibint els petards, invent del diable, que destarota les pobres bestioles i enerva qualsevol persona sensata que hagi superat la trentena.
Més encara: les falles, una autèntica temeritat com sap qualsevol que les hagi esperat a la placeta Monjó i les hagi vist (i sentit) rodar a un centímetre de la nàpia. S’imaginen quin Sant Joan més inclusiu, més accessible i més guai ens quedaria sense focs, sense petards i sense falles?
Posats a demanar: i prohibir els camions de la neteja, que semblem màquines de fer soroll? Per no parlar dels concerts, la gresca i xerinola que hem de patir cads dos per tres els veïns de les Arcades i rodalies. Visualitzen una Festa Major o un Jambo sense xumba-xumba, que inclusius serien?