Vostès no ho recorden perquè són molt joves, i jo tampoc perquè no havia nascut. Però existia una revista a la Transició (espanyola, s’entén) que es deia Hermano Lobo. Hi havia treballat el meu amic Maurici, esnif. En les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco va publicar una portada memorable. S’hi veia un plutòcrata amb levita, puro i barret de copa que es dirigia a les masses i els etzibava: “O yo o el caos”. Els demanava el vot per frenar les hordes roges, convençut que ell era l’única garantia d’ordre. I la gràcia és que després d’uns minuts de silenci, emergia de la massa una veu que deia: “El caos, el caos”. I tota la gentada s’hi acabava sumant: “¡El caos, el caos!” Doncs mirin, m’hi han fet pensar els meus amics progres, i els no tan progres, que encara no han digerit la victòria de Trump a les eleccions ianquis. Es veu que s’havien cregut la propaganda de la premsa del règim, des del NYT al WSJ, passant per El País i en aquest cas, aix, també El Mundo, i el benemèrit wishful thinking que les eleccions es dirimirien a la photo finish. No voldria donar-me-les d’àugur, però el desastre es veia venir des del debat en què en lloc d’un candidat el Partit Demòcrata va presentar-hi un padrí decrèpit. Després es van voler creure que amb Kamala hi havia partit. I no acaben d’entendre com poden haver perdut per golejada. Continuaran sense entendre-ho si en lloc de preguntar-se per què Kamala ha sigut incapaç de plantar cara a un individu de la catadura moral de Trump es dediquen a insultar la meitat de l’electorat: garbage, extrema dreta racista, feixista, xenòfoba, homòfoba i masclista, cunyao i d’aquí cap amunt. Humilment: expulsar del terreny de joc de la democràcia els que no pensen com els bons no sembla una gran idea. Perquè quan a un adult l’insultes, el tractes de curtet i li planteges el dilema “O yo o el caos” –“O Kamala o l’extrema dreta”– t’arrisques que et contesti: “Ah, sí!? Doncs el caos!”