Vuit anys ha trigat el Govern de DA a obrir els ulls. Vuit anys ignorant el que estava passant a moltes llars del país. I quatre d’aquests vuit anys, acusant l’oposició d’alarmistes davant del que ja era una evidència: la classe mitjana treballadora del país s’ha empobrit mentre el Govern mirava cap a un altre costat.
Quan un s’entesta a crear una realitat paral·lela, el dia que obre els ulls no entén el que passa al seu voltant. Doncs és exactament aquesta situació la que tenim al país amb el Govern de DA. Una part de la societat ha dit prou, el Govern ha obert els ulls i ha sortit del món idíl·lic que per autocomplaença ens havia volgut fet creure. Un món, el seu, que ells havien aconseguit per a Andorra.
Molts han sigut els senyals al llarg dels darrers quatre anys: estudis sobre el cost de la vida, increment de les demandes d’ajudes socials, articles de premsa, informes d’institucions com el Raonador del Ciutadà i Càritas Andorrana, preguntes en sessions de control al Govern en el parlament per part de l’oposició...
Res ha fet reaccionar el Govern de DA. Res... excepte la por. La por a perdre unes eleccions, la por a la força que el ciutadà té amb el seu dret de vot, i ara més que mai que s’apropen les eleccions. La reacció improvisada de DA davant la manifestació del 17 de desembre és l’evidència que no hi ha cosa que activi més el cap de Govern i els seus que el recompte de vots.
Com aquell mag que sap que està davant la darrera funció i que pretén fer una actuació majúscula per recuperar el públic que anteriorment l’aplaudia, el cap de Govern se’n va a la televisió pública per anunciar un paquet de mesures davant el problema que llavors van descobrir. Unes mesures que ni els mateixos ministres sabien després explicar perquè no les coneixien.
A dos mesos d’acabar la legislatura i a tres que el ciutadà passi per les urnes, DA pretenen fer el seu acte final d’il·lusionisme per fer creure que ara sí que han obert els ulls i han vist que al país hi ha una part important de ciutadans que té moltes dificultats, i que per fi faran alguna cosa.
Gràcies, però tard, fan molt tard per demostrar que han construït una Andorra inclusiva, una Andorra de tots. DA ha construït la seva Andorra, una Andorra classista, selectiva i dividia entre aquells que creuen el seu discurs –l’únic real als seus ulls per cert– i els que dubtem de les seves teories, discursos, dades, informes, explicacions i propostes. Que lluny ha quedat allò del “Tots Som Un” que pregonava DA en campanya electoral. El seu “Tots Som Un” només ha estat per a alguns, i el ciutadà en comença a estar fart i no té por a dir-ho.
El ciutadà, sigui treballador del sector privat o públic, autònom, empresari o jubilat, està cansat que només se l’escolti cada quatre anys quan arriba el moment de fer balanç. El rellotge de tots ells no s’atura l’endemà de les eleccions, les dificultats o problemes que puguin tenir persisteixen o apareixen i no s’hi val ignorar-los, rebaixar-los o tapar-los, que és el que ha fet DA els darrers quatre anys.
Ara que el 7 d’abril ja està al calendari com a data de les eleccions, alguns han obert els ulls per descobrir quina Andorra han deixat després de vuit anys governant. Segurament, quan l’han descobert els han tornat a tancar per no haver d’acceptar la realitat que han vist.
