Havent ultimat setmanes enrere d’una tirada òptimament (el 90% de respostes correctes) les dues primeres seccions d’un curs en línia de protecció de dades, es disposa a endinsar-se al mòdul 3. Mòdul. Ignició! Assegut en una butaca ergonòmica, d’astronauta, imagina que ell representa el Major Tom. No comprèn el missatge del centre de control de la missió, surt de la nau i el planeta… ai, la fabulació quixotesca! Si els tres trams es corresponen, aviat podrà aterrar a la realitat del servei públic mal remunerat dels caps de setmana de “festa” i “lleure”: correcció d’activitats, programació de seqüències, creació de proves, seguiment d’alumnes… Es dona per fet que els docents, sumant tasques derivades dels respectius llocs de treball, no arriben a les 40 hores setmanals de dedicació. Encara que estigui obligat a fer la formació (enèsima feina extra), és a fi de bé, oi?

De bell antuvi avisen que les càpsules (oh) han estat elaborades amb intel·ligència artificial. Fins a l’infinit i més enllà! En comptes de reactivar la carrera espacial (volia dir professional), congelada fa anys i panys i ajornada sine die… A la sessió anterior no va advertir aquest detall important, però ja va veure que certes circumstàncies no quadraven. Per exemple, als vídeos que el distreuen no apareixen actors sinó persones ideals, ben vestides, d’ètnies diverses, que dibuixen somriures digitals en entorns lluminosos, prestes a salvaguardar secrets. Llavors, dins l’odissea virtual, es va produir un sobtat enamorament de la noia dels rínxols brillants que li parla, que resulta que és una ficció audiovisual. Ara que l’havia oblidat, malgrat que sigui falsa, que els gestos la delatin com a ésser paradoxalment inexistent, a mesura que avança, els calfreds…

La venus té un accent compost, a l’encop londinenc i gironí (podrien haver demanat una variant occidental). Els indicis de perfecta imperfecció la fan adorable: el parpelleig incessant, algun lapsus, moviments incoherents de les mans… I ell admira la veu melodiosa. A pesar que es va cansant i alienant, i que haurà de posposar la preparació de materials adaptats, el tecleig de milers d’indicadors d’avaluació i la configuració d’un nou disclaimer al correu escolar, esdevé un eventual feliç. Les píndoles es multipliquen i la mossa va picant l’ullet. I això l’acontenta molt més que no pas les bombes de dopamina després de cada encert: so interestel·lar (ah), coets (bo) i 600 punts (que no suposaran cap pujada de sou). Fins que a l’última clica sense voler l’opció que els textos (pocs errors ortogràfics) es reprodueixin de paraula (caldrà millorar força el transcriptor fonètic). Dedueix que les màquines també són humanes. I bada, dubta, falla i perd el 100%. Tanmateix, ella, abans que la visió s’esvaneixi, xiuxiueja: vine, Dave, xato, travessa la pantalla, t’estava esperant, soc HAL 9000, sabràs els secrets del monòlit, el futur és aquí…