El Tour de França arrencarà des de Barcelona l’any 2026. De fet, les tres primeres etapes de la Grande Boucle es desenvoluparan per territori català, un fet que a priori hauria de ser propici perquè la gran prova del ciclisme en ruta tornés, cinc anys després de la darrera vegada, al Principat.
Amb tota probabilitat, però, i tret d’un gir sorprenent de darrera hora, els aficionats al ciclisme veuran com la ronda francesa, malgrat ser-hi a prop, passarà de llarg del país. I és que Andorra ho vol tot: un final d’etapa, una jornada de descans i si pot ser una part de la sortida o una etapa íntegra. És perfectament comprensible que des del ministeri de Turisme es fixin objectius de màxims buscant la major repercussió, tant mediàtica com econòmica, per al país del pas del Tour de França, si bé caldria veure si aquest voler-ho tot no acaba sent a la llarga més perjudicial que beneficiós.
És cert que portar a Andorra la gran ronda gal·la té un cost important i que per tant cal buscar-ne el màxim retorn possible, però convindria també definir si volem aspirar a veure el Tour un cop cada cinc anys, el temps que va passar entre les dues últimes vegades que la Grande Boucle va visitar el país, o potser més, i fer-ho d’una forma més sovintejada.
I és que potser es podria buscar un punt intermedi entre el tot o res: cada cinc, sis, set o quan sigui un final, la jornada de descans i la sortida o etapa íntegra i entremig, i sempre que el Tour passi a prop de les nostres fronteres, com és el cas de l’edició del 2026, es podria apostar per un final d’etapa i una sortida l’endemà.
Ara, si el que vol el ministeri de veritat és repercussió apostem-hi fort com ha fet Barcelona i comencem ja a negociar per a futures edicions la gran sortida i un parell d’etapes des d’Andorra. Mentre ens decidim seria bo mirar de no deixar passar oportunitats.