“Oh Senyor,/ feu de mi un instrument de la vostra pau!/ Que on hi hagi odi, jo hi posi amor./ On hi hagi ofensa, jo hi posi el perdó./ On hi hagi discòrdia, jo hi posi unió./ On hi hagi dubte, jo hi posi fe./ On hi hagi error, jo hi posi la veritat./ On hi hagi desesperació, jo hi posi l’esperança./ On hi hagi tristesa, jo hi posi la joia./ On hi hagi tenebra, jo hi posi la llum.”

L’oració franciscana per la pau és un bell poema atribuït a Sant Francesc d’Assís (1182-1226). El registre més antic d’aquesta oració el trobem en el poema  Una bella oració per dir durant la missa, en el número de desembre del 1912, de la revista catòlica francesa Petite revue catholique pieuse.

La difusió massiva d’aquesta pregària es va produir durant la Segona Guerra Mundial per obra del cardenal Francis Spellman, arquebisbe de Nova York, qui va distribuir milions de còpies de l’oració. També va ser integrada en el programa de “els dotze passos” de la teràpia d’Alcohòlics Anònims. Aquesta pregària, síntesi de l’ideari viscut per Sant Francesc d’Assís, és avui una de les devocions més populars del cristianisme.

Sant Francesc, poeta, escriptor, religiós i missioner, passà a la posteritat pels valors que va predicar. Renuncià, en vida, a la seva herència donant més importància als béns espirituals que als materials. Va ajudar i va conviure amb pobres i malalts. Els seus ideals d’humilitat i pobresa generaren un canvi de paradigma a l’Església catòlica. Fundà l’orde que més tard va adoptar el seu nom, l’Orde Franciscà.

L’oració franciscana per la pau promulga els valors de l’Evangeli, com un estil de vida: pau, amor, perdó, unió, veritat, fe, esperança, llum, alegria… Així, Crist ens demana que hem “d’actuar”, en comptes de “reaccionar” davant les ofenses. Jesús és pau i predica l’amor i la misericòrdia entre els homes. Ell ens va dir: “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono com el món la dona. Que els vostres cors s’asserenin i no temin” (Jn 14, 27).

La pau és el pilar de la felicitat. Com diu el papa Francesc: “La pau no és un producte industrial: la pau és un producte artesanal. Es construeix cada dia amb el nostre treball, amb la nostra vida, amb el nostre amor, amb la nostra proximitat, amb l’estimació mútua”.

La pau és responsabilitat de tots i cadascun de nosaltres. No és suficient parlar de pau, s’ha de fer la pau. Cada acció nostra, cada gest, poden contribuir a un petit assoliment. “L’autèntic constructor de la pau és el que fa el primer pas cap a l’altre. I això no és feblesa, sinó força, la força de la pau” (papa Francesc).

Com es pot aconseguir la pau? Cal treballar-la amb silenci i recolliment. Així podem arribar a la pau d’esperit. El sacerdot i escriptor Pablo d’Ors recomana la pràctica de la meditació. “Cadascú ha de trobar la pau interior, i la pau per a ser real no ha de ser afectada per les circumstàncies externes” (Mahatma Gandhi).

Personalment, anhelo i busco la pau. Demano la pau a Déu cada dia. Per a la meva família, pau a la feina, en el meu entorn i també per al món. La petició de pau és tan necessària, i més amb els conflictes bèl·lics que estem patint! Hi hauria menys guerres si tots fóssim més pacífics i dialogants. La força de la paraula i l’oració poden assolir més que les armes i la violència.

Que la nostra lluita sigui pacífica, com ens han inspirat grans homes i dones: Gandhi, Santa Teresa de Calcuta o Martin Luther King. Tots ells, grans lluitadors, van aconseguir, pacíficament, fer d’aquest món, un món més just i més humà. Sense sorolls, sense estridències, sense violència…

Demanem pau a la Verge Santíssima, la Reina de la pau. “Estar en pau amb si mateix és la manera més segura de començar a estar-ho amb els altres” (Fra Lluís de Lleó). Res ni ningú ens pot treure la pau.

“La pau és l’única batalla per la qual val la pena lluitar” (Albert Camus).