Accepto que em diguin que hi tinc una fixació, tot i que penso que en matèria de salut cal tenir les coses molt apamades i que per tant m’inclino a qualificar la meva predilecció per la temàtica d’insistent, però considero que el Pacte nacional de salut no s’adiu a la pretensió inicial d’alguns dels actors que l’han signat. I ho dic amb coneixement de causa, atenent, és clar, al que havien manifestat. Sense anar més lluny, des del Col·legi de Metges es va afirmar que volien un pacte a 10 o 15 anys vista i amb unes finalitats ambicioses que brillen per la seva absència en el text actual. Si més no, jo no les he sabut trobar. Ja em diran vostès quan sigui públic.
Hi ha qui dirà que es tracta més aviat d’una declaració d’intencions, pròpia d’aquesta mena de documents, i que més endavant ja es donarà resposta a qüestions com ara com es pretén atraure talent sanitari, i en què consistiran les millores en la retribució que recull el text. Es farà abans d’acabar la legislatura? Qui, com i quan?
Però més enllà de la poca o nul·la pràcticament concreció que respira el pacte en qüestió, com han posat en relleu alguns partits i entitats, de les 16 pàgines que constitueixen el document final, si es fa un exercici de buscar per exemple les referències a l’oncologia es trobaran amb la sorpresa, per dir-ho finament, que hi ha paràgrafs repetits fil per randa en apartats diversos del document. Així és que després de tants dies de remenar es podria haver estat més curós amb el text, almenys per dissimular millor que de noves idees poques n’hi ha. És aquest el gran pacte que va passar d’Estat a nacional i que ha comptat amb 39 signataris dels més de 50 concernits?, o més aviat és pur tràmit per complir l’expedient?