Pere Moles Aristot ens va deixar el 23 de desembre del 2024, però el seu record perviu en cada racó d’Andorra i en cada paraula que va deixar escrita. Nascut el 20 de maig del 1935, el padrí Peret va ser un home profundament arrelat a la seva terra, compromès amb la seva gent i dedicat a preservar el patrimoni cultural, històric i humà d’Andorra.

La seva trajectòria vital i professional és un reflex del seu amor pel país i del seu esperit inquiet. Políticament parlant, va ser cònsol de la parròquia d’Andorra l’any 1971, quan aquesta era gestionada pel quart d’Escaldes-Engordany i el quart d’Andorra la Vella, i va exercir com a conseller general durant tres mandats (1979-1981, 1986-1989 i 1994-1998). Tot i ser etapes clau en la seva vida, no són aquestes les que més recordo, perquè encara no havia nascut. Com a neta seva, vull parlar de la faceta més humana, creativa i cultural d’un home que sempre em va inspirar.

La seva vida literària és un llegat inestimable. Va escriure centenars d’articles, contes i llibres que ens permeten viatjar per l’Andorra de les seves arrels, plena de muntanyes, llegendes i històries que connecten el passat amb el present. Les seves obres més destacades són una finestra a la seva ànima i a la seva manera d’entendre el món.

Amb Andorra Sense Coprínceps? (1989) abordava una qüestió que en aquell moment resultava provocadora i que avui encara és d’actualitat: què significaria per al país perdre el sistema de coprincipat? Aquesta obra és una reflexió profunda i plena d’empatia que analitza la identitat andorrana i la seva capacitat d’adaptació. Em va cridar l’atenció com imaginava una conversa entre el copríncep francès i el president de la República i una altra molt original sobre l’avortament, entre el bisbe d’Urgell i el copríncep episcopal.

Deu anys després, va publicar Al començament del temps (2000), un llibre que combinava història i mite per explicar els orígens del Principat d’una manera única. Aquesta obra explora les llegendes, les tradicions i els moments clau que han configurat Andorra, i la seva narrativa aconsegueix captivar el lector amb una barreja de coneixement profund i emoció. Sabia com ningú, que per entendre el present, calia estimar el passat.

Clo-Clo, publicat el 2002, és una obra entranyable que es desvia de l’enfocament habitual d’Andorra per endinsar-se en una història plena de tendresa ambientada al metro de París. La història de Clo-Clo és una narració trista però plena d’esperança, que planteja les incerteses de la condició humana en un món sovint injust. Tal com va expressar la meva mare Neus en la presentació del llibre, el personatge de Clo-Clo suscita una emoció profunda per la seva humanitat i la bellesa dels seus pensaments. “Tota persona, per humil que sigui, té sentiments, un destí i una missió”, va dir, capturant perfectament l’essència del llibre. Aquesta obra, amb el seu missatge ple de sensibilitat, és un dels llegats més emotius del meu padrí Peret.

El 2007, va publicar Els andorrans som així, un llibre que amb un to irònic i afectuós retrata les peculiaritats i les contradiccions de la gent d’Andorra. Aquesta obra no només és un homenatge al seu poble, sinó també una invitació a reflexionar sobre com ens definim i com ens veuen els altres.

El 2013, Castells de fang va ser una obra d’una altra naturalesa, més reflexiva i universal. En aquest llibre, va analitzar la crisi econòmica i de valors que va marcar l’inici del tercer mil·lenni. Amb una veu crítica i compassiva, va posar el focus en les desigualtats socials, l’egoisme i la necessitat de repensar les prioritats de la societat.

El seu últim llibre, Un tomb per Andorra (2020), és una autèntica joia literària. Escrit durant el confinament per la pandèmia, aquest treball ens ofereix un viatge apassionat per la història d’Andorra, des dels seus orígens fins als temps moderns. És una obra que condensa el coneixement, l’amor i el respecte que sentia per la seva terra. A través d’aquesta obra, el padrí ens va convidar a comprendre les arrels del país i a valorar-ne el llegat. Amb un gest que reflectia el seu compromís amb la comunitat, la recaptació del llibre va ser destinada al fons de solidaritat del Govern d’Andorra, un acte que emfatitza el seu profund sentit de responsabilitat i solidaritat envers el país que tant estimava.

Però Pere Moles Aristot no només era escriptor, també era un ferm defensor de la cultura i les tradicions. Va ser membre de l’Esbart Santa Anna i va participar activament en la creació del Pessebre Vivent d’Escaldes-Engordany. També va presidir la Unió Proturisme, un paper des del qual va contribuir a la promoció del patrimoni cultural i turístic de la parròquia. La seva implicació en aquestes activitats reflectia el seu profund compromís amb el patrimoni cultural i el seu desig d’enfortir els vincles que uneixen les generacions.

Pere Moles Aristot deixa enrere una vida plena de significat, marcada per l’amor a Andorra, la cultura i la seva família. La meva estimada padrina, Maria Teresa Sans Calçada, amb qui va compartir més de mig segle de vida, va ser el seu puntal constant, la seva companya de viatge i l’eix de la família que van construir plegats. Junts van criar quatre fills, la Meritxell, la Dolors, el Roland i el meu pare Pere. Jo, com a una de les seves netes, juntament amb els meus set cosins i el meu germà, hem crescut amb el privilegi de tenir-lo com a referent i d’haver après de la seva saviesa i del seu cor ple de bondat. L’herència que ens deixa va molt més enllà dels seus llibres; és un record viu d’un padrí que sempre va mirar el món amb curiositat i amor, i que ens va ensenyar a estimar-lo d’una manera única.

Ara, malgrat la seva absència, continuarem trobant-lo en cada racó d’Andorra, en cada conte i cada reflexió que ens va regalar. Per a nosaltres, el padrí Peret no ha marxat, continua viu en els nostres records i en el patrimoni que ens ha deixat. Les seves paraules són un pont que ens uneix al passat i que ens guiarà cap al futur.

Sempre amb nosaltres, padrí Peret.