Un problema silenciós, sovint considerat tabú, que genera por i vergonya a l'hora de parlar-ne. L'estudi d'Unicef-Andorra sobre l'impacte de la tecnologia en l'adolescència, alumnes d'entre 12 i 16 anys, que es va presentar el passat 8 de novembre de 2022, en parlar de l'assetjament escolar el defineixen com "una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un estudiant contra un altre". En el mateix  estudi es parla de les conseqüències per a la víctima d'assetjament, les quals poden ser devastadores: des de la disminució de l'autoestima dels infants (el 54,2% els ha afectat bastant/molt) i alteracions en l'estat d'ànim (41,2% dels infants) fins a problemes en els hàbits alimentaris i de son 32,5% i 34,7% dels infants), dificultats en les relacions personals (30,4% dels infants) i, en els casos més extrems, el suïcidi.
Quan es parla d'assetjament, la figura de l'agressor sol ser objecte de condemna social immediata. Però alguna vegada ens hem preguntat per què actua així? Què porta una persona a convertir-se en assetjador?
Els assetjadors poden tenir diferents motivacions: alguns busquen diversió, d’altres desitgen sentir-se poderosos o superiors, i alguns ho fan per enveja. Però més enllà de les raons superficials, cal analitzar l’arrel del problema. L'assetjament sovint és una conducta apresa. Els infants són esponges que absorbeixen el comportament dels adults del seu entorn. Si creixen en un ambient familiar on la violència és normalitzada, és probable que la reprodueixin a l’escola o en altres espais socials.
L'entorn familiar juga un paper molt important. Si l’infant no rep atenció ni afecte per part dels seus pares pot buscar la validació a través de l'assetjament, per sentir-se el centre d'atenció, sentir-se escoltat, tot i que sigui de la manera incorrecta. En altres casos, els agressors també poden ser víctimes: poden estar patint violència a casa o, fins i tot, ser objecte d’assetjament en altres àmbits de la seva vida. Aquesta necessitat de protegir-se pot fer que es converteixin en agressors per no ser percebuts com a febles.
És molt important entendre que, tot i que no hi ha justificació per a l'assetjament, l’agressor també necessita suport i ajuda. Detectar i abordar les causes d’aquest comportament és necessari per trencar el cercle de violència. No es tracta només de castigar, sinó d'educar i oferir alternatives per reconduir aquestes actituds.
Com a associació,  la nostra recomanació és que qualsevol persona que pateixi o presenciï assetjament ha de saber  que no està sol i que hi ha recursos disponibles. Les parròquies tenen els punts joves on els escolten, els orienten  i reben suport psicològic. Les escoles tenen que també persones preparades per poder abordar el problema, l’aplicació B-resol, que permet denunciar situacions d’assetjament de manera discreta i segura. A més, existeix la  Líniaverda, gratuïta i confidencial, on es pot trucar al 177. Per a aquells que prefereixen escriure, hi ha un xat de suport al 651 651. Aquest servei està operatiu les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any. La iniciativa va ser impulsada gràcies a la mediació de la nostra  l’associació  ADJRA, vam  facilitar el contacte entre la fundació i el ministeri per establir aquest recurs tan necessari  per a la salut mental al país.
No oblidem que l’assetjament no és només un problema de la víctima, és un problema que ens afecta a tots.
Per això és important educar, comprendre i actuar per aturar l’assetjament, mirar cap a un altre costat ens fa còmplices!!! 
I donar continuïtat a informes com el de 2022 d’Unicef-Andorra, comprensius i inclusius, per tenir la informació del que pensen els nostres infants joves, és cabdal.