Com que encara queda una mica per fer la tria de la paraula de l’any, segur que l’erro si conjecturo que el terme guanyador d’enguany serà kit. En tot cas, encara que no aconsegueixi aquest guardó, ha arribat a les nostres llars per a quedar-s’hi, si no hi era ja. De fet, el corrector de textos no l’assenyala com a erroni. El següent pas és que, en uns anys, els diccionaris l’acabin incorporant. Una possibilitat simpàtica, ja que la lletra k encara no és gaire popular. Facin la prova amb els petits de casa tot demanant-los una paraula que comenci per aquesta lletra. La majoria els respondran "kiwi".
Un vídeo emès per la Unió Europea li ha fet encapçalar molt titulars. Amb tot, no acabo de veure clar que aquest equip de supervivència que ens proposa la Unió Europa, pensat per a sobreviure tres dies, pugui ser eficaç en cas d’un conflicte bèl·lic. En cas de pandèmia potser sí, ja que com va quedar demostrat, gràcies als treballadors essencials el món no es va aturar. Els darrers cops que el país ha quedat aïllat –fins i tot la que hauria de ser la seva zona urbana, segons les recomanacions de Gonzalo Bernardos– van ser les riuades del vuitanta-dos i la gran nevada de l’any de la Constitució, l’any 90. En ambdós casos, l’aïllament es va poder solucionar abans. Ningú no pot afirmar que un desastre pitjor no ens pugui arribar. Però aquesta ignorància mai mobilitzaria tota una Unió Europea. En tot cas, una mínima recerca a internet ens permet recordar que la guerra més curta de la història va enfrontar el Regne Unit i el sultanat de Zanzíbar l’any 1986, amb una duració total de quaranta-cinc minuts. La següent en la classificació ja s’allarga fins als sis dies i va esclatar l’any 1967. Israel es va enfrontar a una coalició de països composada per Egipte, Jordània, Iraq i Síria. El següent en aquesta llista ja s’ha allargat més de tretze dies, molt lluny de les previsions dels experts europeus. Caldria pensar, doncs, que en cas que el conflicte arribés, aquest duraria un xic més de tres dies.
Amb tot, he mirat per casa per si hi havia tot el que ens demanen. He comprovat que hi ha un pernil, diversitat de fruita conservada en almívar, llegums cuits i altres llaunes. Cinta americana, ganivets, cordes, llanterna, espelmes, mistos, gas propà, llenya, sacs de dormir, diversos jocs de cartes i aigua. Fins i tot pastilles de iode, per si aquesta darrera s’acaba. El cas és que, tot preparant lectura, que en el meu cas és gairebé indispensable per a sobreviure, també he trobat un full extret d’un llibre publicat els anys 70 on s’explica com cal cuinar un gat. I, tot i la primera impressió, l’he acabat guardant amb el kit. No fos el cas que, si la cosa s’embolica, em fes falta.
