Aquest dijous es debatrà al Consell General una moció presentada pel Grup parlamentari socialdemòcrata relativa al nostre sistema penitenciari i la seva necessària millora. Per plantejar-ho partim de la base que la persona internada en una institució penitenciària és subjecte de dret i això suposa el reconeixement d’un conjunt de drets que l’Administració penitenciària garant ha d’emparar i tutelar. Així, el règim d’internament ha de respectar la personalitat i la dignitat humana dels interns, la seva llibertat ideològica i religiosa i els drets i les llibertats fonamentals com a reclús. Al seu torn, l’Administració penitenciària té el deure de garantir la vida, la integritat personal i la salut dels interns.

Si bé que la nostra llei penitenciària ha anat completant-se i adaptant-se a les disposicions de la norma i a les recomanacions del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura i de les Penes o dels Tractes Inhumans o Degradants hi ha encara aspectes que cal no només millorar, sinó que canviar. Cal inspirar-se en les millors pràctiques i en els models dels països escandinaus i nòrdics pel que fa als espais, a la governança de l’establiment, a la política de reinserció, al reconeixement dels agents penitenciaris, etc.

El 2021 el nostre Grup parlamentari, després de reunions i visites al Centre penitenciari de la Comella, va elaborar un informe que recollia un seguit de mancances detectades amb propostes i accions de canvis i millora. Aquest informe va ser lliurat al ministre d’Interior d’aleshores, el senyor Rossell. Entre les mancances importants des del punt de vista de règim intern teníem les condicions de presó d’alta seguretat i la millora de l’atenció professional als reclusos, essencialment l’educació social (que no es preveu) i l’atenció psiquiàtrica/psicològica (falten hores); i des del punt de vista del sistema judicial penal posàvem de manifest l’ús i abús de la presó preventiva que ara també ha estat reconegut pel col·legi d’advocats.

Sense voler generar alarma social i menys encara fer una crítica als treballadors del centre penitenciari –agents penitenciaris, personal sanitari i educatiu– volem manifestar que tenim un sistema que no garanteix suficientment els drets dels interns... no perquè se'ls sotmeti a maltractaments, tractes denigrants ni tortures, sinó perquè és un sistema extremadament punitiu i estricte.

La condemna que s’imposa als interns és doble: privació de llibertat i aïllament. Dubtem que aquesta sigui la manera de contribuir a reduir els riscos d’exclusió social a conseqüència del compliment de la pena de privació de llibertat quan allò que cal és disposar de mitjans d’orientació per a la resocialització i la reinserció social d’aquests.

Demanarem tots els recursos i mitjans necessaris per atendre millor els interns, i en especial aquells que puguin patir alguna malaltia o trastorn de salut mental, per analitzar la viabilitat de crear un espai on ingressar i tractar les persones que s’haguessin vist involucrades en fets delictius, però que tinguessin les capacitats minvades tot acompanyat d’un programa específic d’accions diferent de l’existent pels interns comuns i d’un seguiment per part d’Afers Socials.

Com ja vam recollir en l’esmentat informe hem d’abordar la prevenció mitjançant l’educació, les polítiques efectives en salut mental, els factors correctius de la desigualtat i penes menys lesives que la privació de llibertat. I també, no hem “d’abandonar” les persones que s’han equivocat sense fer el possible perquè no es tornin a equivocar, sense aprofitar l’oportunitat de la pena com a mitjà de prevenció de nous errors.