Un dia és Sant Valentí. “Però la resta no”, li diria Snoopy a Charlie Brown, l’adorable perdedor mai correspost, que any rere any torna a casa amb les mans buides o la seva carta d’amor retornada.
Si t’han rebutjat, no estàs sol. Bill Shapiro, editor de la revista Life ho diu amb coneixement de causa. Era jove i enamoradís. Durant un campament d’estiu es va trobar una nota a la seva llitera: “Billy, m’agrada en Jason”. Anys després, inspirat en el seu primer de molts rebuigs, publicava Other People’s Rejection Letters, un recull d’aquests missatges escrits en diferents formats (cartes, post-it, sms, comentaris a les xarxes, amb pintallavis...) i rebuts per persones anònimes, però també conegudes que, com vol evidenciar l’autor, mostren que qui ha gaudit de l’èxit també s’ha enfrontat al rebuig.
Éxito és el títol del llibre d’Íñigo García Ureta dedicat al rebuig editorial. Un recorregut pels casos més coneguts i inversemblants de l’edició. Stephen King, John Le Carré, William Golding, George Orwell, J.K. Rowling, James Joyce i, fins i tot, el mateix Snoopy.
Ser rebutjat per una editorial és una qüestió qualitativa, però també quantitativa. No hi ha prou catàleg editorial per absorbir tots els manuscrits que aspiren a ser publicats. Una editorial independent que publica una trentena de nous títols l’any pot rebre al mateix temps cent o dues-centes propostes no demanades d’autors desconeguts. Sense entrar en detalls del cost en recursos que això suposa, la lògica ens insta a deduir quantes d’aquestes obres seran descartades.
Les possibilitats de rebre un no per resposta és, doncs, part del procés. Per a Shapiro tot encaixa. Les persones que experimenten més vegades el rebuig són les creatives: escriptors i artistes de tota mena i d’àmbits tan variats com la cuina d’autor.
Quan la Carme Ruscalleda i el Toni Balam, el seu marit i cap de sala, van obrir les portes del Sant Pau molts diumenges les tancaven sense haver facturat cap euro. Tornaven a casa decebuts, però esperant dimarts per obrir confiats que aquella setmana seria millor.
Shapiro de l’experiència n’extreu una sèrie de lliçons poderoses. Com ara que el rebuig no és la fi del món, amb el temps s’obté una perspectiva més àmplia i t'adones que forma part de la vida professional. No s’ha de prendre de manera personal. Hi ha moltes raons per les quals les coses no funcionen i sovint no tenen a veure amb tu.
Ruscalleda ho té clar, la clau del seu èxit és que mai van pensar en el fracàs. Per Shapiro només qui ha estat rebutjat ha tingut la dignitat i el valor d’arriscar-se. Mai parafrasejaré prou Ray Bradbury: “Fracassar és rendir-se”.
Un dia és Sant Valentí, però la resta no. És més, li recomano a Charlie Brown que s’esperi al dia després. Jo ho faig. Matino i em dedico a recórrer tots els negocis que obren amb els productes no venuts al 50 per cent. Em faig un fart de dolços i flors a bon preu.
