No sempre tot és culpa de l’entrenador, però sempre és qui paga els plats trencats de tot plegat. Natxo Lezkano, amb els seus defectes i virtuts, tenia la plantilla que tenia. Aquella que es va dissenyar a l’estiu per no passar angoixes i, de cap de les maneres, intentar no rememorar la temporada del descens a LEB Or, ara Primera FEB. Joan Plaza, un tècnic més experimentat i amb un currículum envejable per a molts, té la mateixa plantilla que el de Portugalete. Com va dir John Benjamin Toshack quan entrenava el Reial Madrid i després de perdre contra l’històric Salamanca: “Diumenge em carregaria tots els jugadors. Dimarts, només vuit. Dijous crec que els culpables són dos o tres, i al final acaben jugant els mateixos onze cabrons de sempre”. Al bàsquet, tenen sort perquè només juguen cinc d’inici i tant de bo fos handbol, que hi hagués especialistes defensius i ofensius per fer canvis a la carta. En dos partits, el BC MoraBanc ha recuperat els vicis del passat. Pocs jugadors disposats a deixar-se la pell o de baixar el maleït cul per defensar a cara de gos el seu rival. Pocs equips o cap es poden permetre guanyar sense defensar, i menys els que no tenen tant talent. A Lugo, i després en la desfeta contra el Barça, Joan Plaza va descobrir tot el que té. El barceloní baixarà del vaixell als jugadors que no estiguin preparats per al repte. Sekou Doumbouya és el primer assenyalat i ha estat la seva primera víctima, però el guineà no és l’únic que està rendint per sota de les seves possibilitats. Plaza necessita de tots. Té el que té, però molts d’ells han de ser conscients que la permanència és una cosa de tots. No de quatre, sinó de tots. Toca arromangar-se. El primer missatge negatiu el van enviar a dins de la pista i Plaza va posar el crit al cel.
