No faré un article tècnic, ni un article polític, i procuraré no caure en això que se’n diu ara cunyadisme. Intentaré fer un article des del sentiment, ja que això que ha passat a València aquests darrers dies ha estat desolador. Ens ha tingut a tots amb l’ai al cor des del primer minut.

València és lluny, o prop, segons com es miri, 5 horetes i escaig, uns 500 quilòmetres, però tothom, si fa o no fa, hi té relació, sense anar més lluny jo hi tinc família, un pèl més a baix de la zona del desastre, a la Vila Joiosa. Allà la dana no ha descarregat amb la força amb què ho ha fet a la zona més central del País Valencià, però la incertesa dels primers moments em va fer posar en contacte amb el meu cosí per demanar-li com estaven.

Més enllà d’aquestes línies autobiogràfiques i segurament carents d’interès per a la majoria de vosaltres, el que una vegada més ressalta per sobre de tot quan hi ha una catàstrofe és la solidaritat de la gent, que sense dubtar ni un moment van començar a sortir en estols cap a la zona zero, sense esperar a ser cridats. Primer la gent dels pobles afectats, després la dels voltants, jugant-se la integritat física i havent-ho de fer a peu pel mal estat de la xarxa viària. La solidaritat humana, la gent que no dubta a ajudar, un cop més. I ho han fet malgrat tot, malgrat la inoperància de les autoritats i d’alguns cossos de seguretat. Un camioner de Paiporta davant d’un equip de TV3, televisió que cal dir que ha fet un desplegament i una cobertura excepcionals, va denunciar que uns policies municipals no el deixaven tornar a casa i el van apuntar amb una pistola tot dient-li que ell no era més que ningú altre. Amb una pistola! No el deixaven entrar al poble per ajudar. L’home ho deia ja des de Paiporta, envoltat d’un fotimer de mobiliari enfangat amuntegat al mig del carrer. Ell volia anar a ajudar, i un policia no el deixava. Suposo que el policia complia ordres, però se m’acuden altres maneres de raonar que amb una pistola apuntant algú desesperat per anar a ajudar la seva família.

L’altre episodi passa abans-d’ahir, dilluns, quan els catalans, sempre molt cauts per allò del seny, van activar el pla Inuncat. En altres ocasions s’ha titllat d’exagerats els tècnics d’aquests serveis d’emergències que són els responsables d’activar aquests protocols, ja que tot sovint no acaba passant res, però ara, i després de veure el que ha passat a València, crec que mai no se n’és massa, de cautelós. Per la meva relació amb el Priorat, em van arribar els avisos de l’Ajuntament que des de les 00.00 fins a les 14.00 del dia 4 recomanaven tancar-se a casa i no fer cap activitat. I sense anar més lluny, sota una pluja intensa, ahir van cancel·lar les classes a Barcelona, amb els Rodalies aturats i els metros negats. Digueu-los exagerats, però jo els diria prudents. La pluja, la solidaritat i la prudència és el que ha mantingut la nostra espècie viva, suposo.