Han acabat les festes. I com diu la llatinada, un cop acaben, la fortor. O el que seria el mateix, un recordatori clàssic del que significa la ressaca. Els excessos tard o d’hora passen factura. Ara que ho he escrit, he pensat que seria una bona pregunta  per a la intel·ligència artificial: saps aturar-te, abans d’excedir-te? I si ho has fet, en pateixes les conseqüències? Em costa, però, imaginar què qualificaria d’excés una IA. Una pujada de voltatge? Massa informació? Encara ho ha d’experimentar? O, potser, en ser molt intel·ligent, es cuida prou de caure en els excessos.
Encara se’m fa més difícil d’imaginar una IA capaç de detectar olors –o com deia abans, distingir quina és la fortor d’una aroma– per tal de processar-les i extreure’n conclusions. I el gust? Potser ja existeix, però encara no conec cap IA que sigui sommelier –i encara menys, donat que es tracta d’un terme que he après fa poc, d’un sobrelier, o el que seria el mateix un sommelier sobri– que no tasti l’alcohol. Tampoc puc imaginar-me una IA perfumista. O potser sí que s’està desenvolupant, en un recòndit laboratori, un dispositiu capaç d’ensumar i, a partir d’aquí, crear tota mena de perfums embriagadors. De fet, amb l’olfacte, hi mantenim una relació un xic especial.
Hi pensava l’altre dia durant la representació al teatre de la Salle de la Seu del rescat dels minairons. Al pobre Peirot, però també als escrofus, que vindrien a ser els dolents, se’ls intuïa per la pudor que feien. Una olor que ni a ells els agradava. En canvi, per entabanar-los i procedir a rescatar els minairons, els herois de la història, van cuinar una escudella que feia una olor deliciosa. Una aroma que, de moment, no ens arriba a través de les pantalles. En les distàncies curtes potser sí que a un polític, o a un predicador, l’afavoreix desprendre una fragància encisadora. Les xarxes, per contra,  no ens permeten distingir si el que ens expliquen fa olor de sofre o, per contra, emana olor de santedat.
També m’agradaria pensar que hi ha un grup d’investigadors amb prou sentit del tacte  preparats per a desenvolupar  una intel·ligència capaç de fer bons massatges. O el que seria el mateix, amb l’habilitat per distingir una carícia d’una pessigada, unes mans gelades de l’escalf d’una abraçada o, fins i tot, la pell d’una mà plena de durícies, d’una que només ha estat treballant en una oficina. Del que sí que estic convençut és que la IA sabrà com completar la sentència que dona títol a l'article, amb la frase post coitum, tedium. I és que potser, tot i que no sembli massa intel·ligent, fins i tot el tedi és necessari.