La casualitat ha volgut que aquesta mateixa setmana la Justícia espanyola hagi premiat la fal·làcia i les injúries per un mer interès polític i castigat, en una sentència que estableix un perillós precedent per a aquells que es dediquen a informar la ciutadania, la recerca de la veritat.
I és que mentre que un jutge de Barcelona ha considerat que les injúries i atacs a l’escola catalana de l’exdirigent del PP Pablo Casado, que va assegurar que als centres catalans s’impedia anar al lavabo als alumnes que parlaven castellà a qui també s’omplia de pedres la motxilla si usaven aquesta llengua al pati, estan emparades per la llibertat d’expressió reconeguda a la Constitució, un jutge de Huelva ha posat en escac la llibertat d’informació condemnant a dos anys de presó una periodista de la localitat per un delicte de revelació de secrets després de publicar informació d’un sumari reservat.
Es tracta de la primera vegada que a l’Estat veí es castiga amb pena de presó un professional de la informació per fer pública informació d’un sumari, pràctica d’altra banda molt habitual d’aquells que passen hores i hores als passadissos de les seus judicials i de molts mitjans en temes molt concrets, com per exemple tots els lligats a l’independentisme català. El més fàcil, però, i això no és exclusiu d’Espanya, és matar el missatger quan, sigui pel motiu que sigui, el missatge no agrada per més veraç que sigui. I massa sovint s’oblida que si un periodista té accés a un sumari reservat és perquè un advocat, un fiscal, un jutge o un funcionari de torn li han facilitat.