Espero que algun dia també s’organitzi l’entrega de la Pilota de Merda (amb perdó, que ara no es poden dir segons quines coses), de la mateixa manera que existeixen els premis Golden Raspberry, és a dir, els que es coneixen com a Razzies o anti-Oscars, que va crear l’escriptor de cinema John J. B. Wilson. Per cert, no va ser John Benjamin Toshack qui va dir, quan entrenava el Reial Madrid, “que posava a jugar els mateixos onze cabrons de sempre”? Els únics premis que haurien d’existir en esports col·lectius són els trofeus i els títols. Res de premis individuals; tampoc el de la Bota d’Or, el premi al màxim golejador. Alfredo Di Stéfano, un altre ex-Reial Madrid, va declarar: “No hi ha millor jugador que tots junts”.
Això sí, una vegada creats aquests premis individuals s’han de respectar una mica. No fa pinta que France Football organitzi premis com si es tractés d’un premi local –que d’aquests n’hi ha molts i amb jurats plens d’amics i amb premiats que et cauen millor i no pas perquè siguin bons–. Aquí voten cent periodistes des de fa dos anys. Una mica en deuen saber. Que no se sap quins criteris utilitzen? Només es posen en qüestió quan no guanya qui es vol. Una vegada se celebren, per respecte s’hi ha d’anar encara que no te’l donin. Especialment perquè aquest circ també el veuen els més joves, que volen assemblar-se a aquests supercracs que veuen a la televisió o a l’estadi. I més ara que el món és tan sensible i s’ha de vigilar el que es fa. Però aquí tothom s’atreveix a donar lliçons i exemples i ningú es mira el maleït melic. Si fos així, tot aniria més bé i aquest per mi seria el millor premi. Però amb tant de premi l’únic que es fa és engreixar l’ego. Potser per això els costa tant veure’s el melic.