No, aquest any tampoc li han atorgat el premi Nobel de Literatura a Haruki Murakami. I tampoc. Tampoc se li ha concedit a un escriptor en català. La guardonada ha estat una escriptora sud-coreana, Han Kang, que pel que sembla no figurava en les principals porres del gremi. Tampoc crec que figurés en les porres dels aspirants als premis ig-nobel que també s’han concedit aquest octubre. Enguany, el de literatura ha quedat desert. En anglès Ig Nobel es pronuncia igual que ignoble, que significa innoble, d’aquí el nom. El lema d’aquests guardons vindria a ser: Primer us poden provocar el riure, però després us faran pensar.
Si serveix d’al·licient per a algun escriptor, existeixen catalans que l’han guanyat. Això sí, en altres categories. L’any 2014, el premi en la categoria de nutrició va ser per a Raquel Rubio, Anna Jofré, Belén Martín, Teresa Aymerich i Margarita Garriga, de l’Institut de Recerca en Tecnologia Alimentària (IRTA) de Girona. Plegades van descobrir que la caca de nadó conté un lactobacil ideal per fermentar la llonganissa o fuet.
Com que el que compta és que es faci servir la llengua, no costa massa imaginar un futur ig-nobel català. Per si algú s’inspira, els relaciono alguns dels premiats i els motius pels quals es va considerar que s’ho mereixien. L’any 1993, el premi es va atorgar a E.Topol, R. Califf, F. Van de Werf, P. W. Armstrong, i així fins a 972 coautors. El seu mèrit va ser aconseguir publicar un article d’investigació mèdica en el qual figuraven 100 vegades més autors que pàgines tenia d’article. L’any 1995 els premiats van ser els nord-americans David B. Busch and James R. Starling, els quals van publicar la recerca titulada Objectes estranys a l’anus, en la qual es feien ressò de tot un seguit de citacions literàries on detallaven tota mena de troballes. L’any 1998, es va concedir a la doctora Mara Sidoli per un reportatge que va ser qualificat com a lluminós i que duia el títol Petar-se, una manera de defensar-se contra situacions que espanten.
Se’n poden trobar uns quants més, tot just fent una petita recerca a internet. En tot cas el que més m’ha sorprès va ser el de l’any 2016, que va premiar el periodista, traductor i crític literari Fredrik Sjöberg per la seva obra autobiogràfica en tres volums. Tracta del plaer que comporta col·leccionar mosques, tant les que estan mortes com les que encara no ho estan. Actualment, poden trobar a les llibreries un dels seus llibres, que ha estat traduït al castellà per Libros del Asteroide, titulat El arte de colleccionar moscas. Si troben que els llibres de Han Kang s’han exhaurit a les llibreries facin la prova amb el d’en Frederik Sjöberg. L’editorial és prou prestigiosa, el llibre és una delícia i, qui sap si el dia de demà el seu nom no figura en alguna porra tot aspirant al Nobel suec.