Fa dos setmanes que va tenir lloc el Debat sobre l’orientació política del Govern. En termes generals, es va tractar d’un balanç del treball de l’Executiu desgranat per accions ordenades, més o menys, per ministeris. Bona part es va centrar en l’habitatge i en Europa malgrat que ja havien estat objecte de monogràfics. Els mitjans de comunicació van ressaltar el creixement/decreixement sostenible –segons es miri–; l’estirabot autoritari d’alguna força conservadora de la cambra –expulsions exprés–; i algunes propostes de resolució, bona part de les quals anaven a beneir l’acció de Govern o recuperaven antigues propostes (entorn digital i protecció d’infants; cànnabis, llei de l’aigua, agència tributària única, desenvolupament normatiu de les lleis, tercer pagador universal, salut mental, etcètera).

El nostre grup va formular tres resolucions amb accions que considerem prioritàries per al nostre model de país, de les quals dues van ser aprovades. Una, fer front a l’envelliment de la població, un dels reptes ineludibles a què haurà de fer front la societat al llarg de les pròximes dècades. A Andorra, des del 2018, mentre la població de més de 65 anys supera la dels menors de 15 anys, el descens de naixements és preocupant: d’un -24% el 2021. Per tant, és ineludible el reconeixement dels drets de les persones d’edat avançada i, en particular, de drets específics estretament vinculats a la seva condició (com l’eliminació de qualsevol discriminació, abús o violència), la salut, la seguretat econòmica, jurídica i ciutadana, i el reconeixement de l’envelliment com a èxit, entre d’altres, perquè puguin viure aquesta etapa de la vida amb dignitat, independència, autorealització, assistència i participació. 

La segona proposava un seguit d’intervencions en l’àmbit de les polítiques de família per intervenir en el greu problema de la baixíssima taxa de natalitat del nostre país i els preocupants indicadors i dades sobre pobresa, la dificultat de conciliar la vida laboral, familiar i personal; la dificultat econòmica de moltes llars i la taxa d’abandonament escolar després dels estudis obligatoris. Creiem necessari endegar accions de suport econòmic a les famílies per compensar una part dels costos directes de tenir fills; la provisió de serveis per a la cura dels infants a preus gratuïts o subvencionats per facilitar la conciliació i reduir els costos indirectes de la maternitat. Cal començar a fer polítiques per avançar-nos perquè ens trobarem, en un futur no massa llunyà, amb situació de no retorn. Per aquest motiu, plantegem estudiar –no implantar–, la col·laboració dels comuns, la gratuïtat d’una activitat extraescolar cultural o esportiva a maternal, primera i segona ensenyança; impulsar via legislativa o reglamentària la conciliació d’horaris escolars en el si de les famílies, així com un acompanyament educatiu o de suport escolar; l’anàlisi amb les empreses del sector serveis, la modificació de la legislació laboral per trobar mecanismes sense que afecti el bon funcionament de la seva activitat, per incentivar la conciliació laboral.

La tercera i no menys important: la creació d’un registre governamental d’estudiants que cursen ensenyament superior (tant universitària, com professional) per tal d’identificar qui són, en quines formacions i en quin estadi de la mateixa es troben, instrument imprescindible per recuperar talent nacional i per maximitzar els beneficis del teixit productiu del país, ja que han d’esdevenir professionals en el futur i,  a la vegada, un mecanisme d’avaluació dels nostres sistemes educatius.