Ara, el Govern es posa les mans al cap perquè a Andorra més del 64% dels que hi vivim estem de lloguer. I tant sí com no diu que vol revertir la situació. Ara bé, hi ha múltiples causes que ens porten a llogar i no pas a comprar. Una d’aquestes és la provisionalitat. Sí, com la del Jaumet i meva, per exemple. Vam venir per motius de feina i mira, ja fa 8 anys que estem al país. Però tot i així, sempre he sentit que avui estem aquí i potser demà no. I qui diu demà diu d’aquí a un any, dos, o un temps. Aquest sentiment, o no sé com anomenar aquesta sensació, l’he compartit a vegades amb companys de professió que també la tenen. I és clar que per trobar-se bé en un lloc hi hem de posar de la nostra part, però també és cert que t’hi has de sentir acollit, i això no sempre passa. No dic que només passi aquí, sinó que dic que aquí també passa. I ho diu una menda que ha viscut en diversos llocs del planeta. Així és que aquesta provisionalitat porta a llogar i no pas a comprar. Ara bé, hi ha més factors que influeixen a no poder comprar una vivenda: els preus desorbitats, l’edat –que ja ens n’anem a prop dels 60– la manca d’estalvis perquè ni abans ni ara hem pogut fer un raconet... I un de força important per a mi, que té molt a veure amb el fet de no acabar de trobar-nos plenament integrats i no llançar-nos a l’aventura de comprar un pis fruit de tenir un projecte a llarg termini, és la impossibilitat de participar, encara que sigui una mica, en les decisions que afecten els que vivim aquí ni que sigui un temps. Ara, cadascú podria incorporar més aspectes a la llista. Una reflexió que convidaria també a fer a autoritats, partits i entitats per analitzar i plantejar-se seriosament això del model de país. Una expressió de la qual tothom parla però que sembla que es fa difícil de concretar pel que es veu. Aquest seria un dels desitjos de cara al nou any: poder dir la nostra al país on de moment hem plantat la nostra tenda.
