Tot sovint es llencen crítiques als mitjans de comunicació, sigui perquè “o no s’enteren” o sigui perquè “publiquen qualsevol cosa”. O perquè generen alarma o fan “titulars esbiaixats”. Aquí s’imposa una pregunta, al meu parer clau: quin periodisme volem? Volem que ens expliquin allò que necessitem saber? O preferim que publiquin les històries que volem llegir? I també hem de saber quan volem la informació i si és tan important saber-ho al moment o més val saber-ho una mica més tard però bé. Dependrà del tipus d’esdeveniment, però cal valorar que no tot és velocitat i immediatesa.
Són preguntes que cal que el públic es plantegi, no només els periodistes, perquè per molt que anem recordant el codi deontològic del periodisme, també hem de poder viure, i els mitjans en els quals treballem no deixen de ser empreses que necessiten generar beneficis. I aquests venen, directament o indirectament, per les lectures que es tenen. Així doncs, penso que no tot és responsabilitat dels periodistes i dels mitjans de comunicació. El públic, la societat en general, també hi té un paper molt important en la transformació dels mitjans i de la informació.
I també cal que es doni el valor adequat a la informació. Perquè una fotografia qualsevol no és una notícia, i cal contrastar el que es veu i se sent. I això requereix un temps i un esforç, i mentre premiem amb lectures la immediatesa, la manca de rigorositat i les històries que volem llegir, critiquem que els mitjans no expliquin totes les versions o que no facin la investigació que se’ls pressuposa. També hem de veure els recursos de què disposen els mitjans de comunicació, i no oblidar que són un negoci i que també han de poder viure a més de complir la missió d’informar adequadament que tenen encarregada.