La Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA) convoca cada any el premi a la millor nova biblioteca pública del món. Aquest any ha viatjat fins a Pequín, però centrem-nos en l’any anterior, quan la guanyadora ens quedava més a prop. En l’àmbit tècnic i organitzatiu, aquesta biblioteca ens porta anys d’avantatge. En el nostre petit país, no només són petites les dimensions territorials: els edificis, els pressupostos i els recursos humans també es van reduint, mentre altres serveis, tan culturals com necessaris, com ara els casinos, s’instal·len a casa nostra.
Retornem a la flamant biblioteca Gabriel García Márquez, millor biblioteca del món el 2023. Inaugurada el 28 de maig de 2022, es troba al districte de Sant Martí de Barcelona: 4.000 metres quadrats distribuïts en sis plantes, connectada per un pati central que proporciona llum natural a tots els espais i amb una estructura de fusta que aporta calidesa i sostenibilitat. S’ha especialitzat en literatura llatinoamericana i porta el nom d’un dels escriptors més importants de la història de la literatura. Està equipada amb solucions tecnològiques avançades, incorpora serveis com una ràdio pròpia, Ràdio Maconda, espais polivalents i àrees sensorials per a persones amb discapacitats. I custodia el fons de Francisco Ibáñez, pare de Mortadelo i il·lustre veí del barri.
Si comparem aquest centre amb altres guardonats anteriorment, podríem dir que és una biblioteca modesta, tant en proporcions com en serveis. Així doncs, com és possible que aquí no puguem tirar endavant una nova biblioteca adaptada a les necessitats actuals? Ens falten diners? Capacitat tecnològica? Professionals? Cadascú pot triar l’opció que trobi més encertada, però jo m’inclino a pensar que hi ha una falta evident d’interès i voluntat. En tot cas, com que necessitem unes directrius bàsiques, vegem què ens diu la IFLA sobre el que hauríem de fer per convertir-nos en la propera millor biblioteca del món –somiar és gratis!
L’edifici hauria d’interactuar amb l’entorn i la cultura local, i integrar-se al paisatge natural del país. Deixem enrere el terrorisme paisatgístic i abracem la sostenibilitat per millorar el nostre entorn. La qualitat arquitectònica ha de ser present en cada detall. També és fonamental concebre la distribució dels espais en funció dels serveis que oferirem i de les necessitats dels futurs usuaris.
També hauria de ser un espai flexible, que permeti sinergies entre les diferents seccions de l’edifici, dissenyades i organitzades per acollir noves activitats. Hauria de cobrir necessitats diverses, fomentant grups d’aprenentatge i de creació per a persones de diferents edats, ètnies i situacions econòmiques, tot amb solucions tecnològiques que garanteixin l’accessibilitat a tots els públics.
I podríem continuar, si l’espai fos infinit. Però amb tot el que s’ha tractat fins ara, qui s’atreveix a fer un pas endavant i comprometre’s amb la cultura?