Ara fa dues setmanes vam començar la segona edició del ClàssicAnd als jardins de Ràdio Andorra amb un fantàstic concert de Pasión Vega en què rememorava les cançons més emblemàtiques de les pel·lícules de Pedro Almodóvar. Cançons que a la sortida molts cantussejaven, com només es canten les cançons de la banda sonora de la nostra vida.
I tot i que semblen pocs dies, als que fem el festival ens sembla que fa molt més temps. Són tantes les emocions que hem viscut aquests dies que el temps acaba estirant-se. 
Organitzar tot això és complex i els puc assegurar que al darrere hi ha un equip que s’hi deixa la pell. Jo en soc la cara visible, però ells són imprescindibles perquè les propostes que ofereix el festival arribin a bon port. Els voldria donar les gràcies públicament per la complicitat i entrega a aquest projecte. 
En aquestes dues setmanes hem tingut dues orquestres (la Franz Shubert Filharmonia i Vespres d’Arnadi), cantants d’òpera (Helen Charlston, Katherina Ruckgaber, Xavier Sabata i Juan Sancho) i de Lieder (Benjamin Appl), pianistes de renom (Katia i Marielle Labèque), un virtuós del Saxo (Dmitry Pinchuk) pianistes acompanyants (James Baillieu i Takahiro Mita), músics més de l’àmbit jazzístic (Moisès Sánchez i la seva banda), representacions (Il Trionfo del Tempo e il Disinganno), concerts populars (bandes sonores de John Williams) i recitals íntims a esglésies romàniques (Carolina Bartumeu i Míriam Manubens), amenaça de pluja, fred a la plaça del Consell General i calor a la Casa de la Vall..., mil i una sensacions contradictòries que es veuen resumides en l’emoció que sento quan acaba l’espectacle i comencen els aplaudiments. 
En aquell moment de comunió entre el públic i els artistes tot s’oblida. Fem les propostes per al públic. Per això, quan veus la bona rebuda que han tingut és un autèntic regal. M’emociona parlar amb els espectadors i que em comentin el que els han semblat les diferents actuacions.
Ara, encarem la darrera setmana del ClàssicAnd amb la il·lusió de presentar les darreres estrelles del programa d’aquesta segona edició. La dansa,  ens arribarà des de la Biennal de Venècia amb l’Stockholm 59º North en col·laboració amb Pontus Lindberg. Un espectacle de dansa contemporània que ens parla del temps convuls en què vivim en un entorn privilegiat, als peus de l’església de Santa Coloma. 
La paraula i la música seran protagonistes dissabte vinent amb una de les estrelles del cinema francès; Lambert Wilson, acompanyat de l’arpista Xavier de Maistre, que ens oferiran un recorregut per unes nits fantàstiques de la mà d’autors com Edgar Allan Poe,  a l’Auditori Nacional d’Ordino. He de dir que veure tocar l’arpa un artista com el Xavier de Maistre és una autèntica delícia. Impressiona i molt. 
I diumenge tancarem aquesta segona edició amb la visita d’un dels darrers espectacles del Petit Liceu (Miralls, al teatre Comunal d’Andorra la Vella) i el petit concert de cloenda amb l’ONCA. 
L’any passat ells van ser els encarregats d’obrir la primera edició i aquest any tanquen la segona. Un festival a Andorra com aquest no té sentit sense que hi participi la nostra orquestra. 
És fonamental que serveixi per veure de prop  i gaudir d’artistes internacionals de primer nivell, però també per visibilitzar el talent nacional, un talent que es desenvolupa i creix dia a dia. 
Per això, he de dir que un dels moments més emocionants per a mi del que portem de festival va ser veure com no cabia ni agulla a l’església de Sant Martí de la Cortinada,  per escoltar el fantàstic concert que van oferir la violoncel·lista Carolina Bartumeu i la pianista Míriam Manubens, amb un repertori de l’escola francesa.
Joyce Didonato va ser la nostra padrina d’honor en el concert de presentació de la segona edició i esperem que molts d’altres artistes referents s’afegeixin a aquesta iniciativa. 
Tots junts,  per viure totes les emocions que encara ens ha de brindar aquesta aventura.