Algunes dades per valorar sobre el possible trasllat de la Col·lecció Carme Cervera de Thyssen des de l'antic Hotel Valira a l'espai subterrani del nou edifici d'Andorra Telecom.

Des de fa una setmana s’ha pogut llegir a la premsa andorrana la possibilitat del trasllat de l’anomenat Museu Carmen Thyssen Andorra al nou edifici d’Andorra Telecom. L’edifici en qüestió és un immoble que s’imposarà al barri, probablement la zona més comercial de la capital. Andorra Talecom serà al rovell de l’ou i sovint havia estat escollit per diversos ministres de cultura per situar-hi el Museu Nacional.

L’espai Thyssen és gestionat per una organització en què ha entrat Govern i de la qual se li esperava un impacte cultural i econòmic important que no ha arribat. Finalment, l’impacte de l’espai consagrat a l’art de la senyora Carme Cervera de Thyssen no ha arribat mai als 20.000 visitants/any, que és on va arribar el Museu del Tabac. És una dada molt important, que caldria valorar abans de prendre segons quines decisions.

Diverses raons em fan escriure, per demanar que es faci una pensada potent, abans d’entregar-li l’espai més cobejat per la cultura, en tot el territori nacional, a veure a qui tocarà. De fet, li vaig proposar a la ministra responsable de la Cultura d’obrir una reflexió sobre aquest tema, però no ha volgut. Jo, avui us proposo que la reflexió la feu vosaltres. Tot i que n’hi ha molt més a comentar, he escollit tres blocs per convidar el lector a reflexionar i si s’escau, fer arribar les nostres reflexions als nostres polítics. La ministra ha estat sincera i m’ha explicat que el primer és la voluntat de la família. Sorprenent! Els interessos privats per sobre dels del país.

Aquest posicionament crec que m’obliga a escriure aquesta opinió.

1. Sobre la col·lecció que Carme Cervera exposa a Andorra.

La col·lecció que s’exposa a Andorra és una selecció personal de la Sra. Carme Cervera, no una mostra de pintures de la col·lecció del grup Thyssen mundialment coneguda. Això li confereix una dimensió més local i restringida, i podríem parlar-ne, tot i no ser exacte, com d'una mena de franquícia de la marca Thyssen, que es veu en el nostre cas més com un vehicle de visibilitat fiscal que com un projecte genuïnament cultural i artístic. El que es va pactar en el seu moment és de fer una exposició d’uns 24 quadres a l’any. A vegades part de les pintures no són seves sinó d’altres col·leccionistes del país.

L'exposició d’Andorra mai no podrà assolir el nivell de les col·leccions que es presenten a Màlaga, ni tan sols es pot comparar amb les de Madrid, en termes de qualitat i importància. Això no vol dir que alguna de les obres exposades a Andorra, no s’exposin en altres museus.

La col·lecció és, majoritàriament, una selecció d’obres que podríem classificar com a “classe 2” dins de la història de l’art. Això no significa que les obres no siguin rellevants ni que no tinguin un alt valor històric i sobretot econòmic, però, en general, no representen els grans referents de la història de l’art occidental (per entendre’ns és excepcional trobar pintures exposades a Andorra en manuals d’història de l’art. Alguns dels artistes sí que tenen una significança històrica, però això no es pot aplicar de manera generalitzada a tota la col·lecció que s’exposa a Andorra.

Pel que fa a l’art modern (situable des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, per situar-ho en una cronologia àmplia i no especialment discutida), a Europa es percep una certa desconnexió o disminució d’interès per aquest tipus de col·lecció, excepte amb els grans ítems de moviments com l’impressionisme, l’expressionisme o el surrealisme, que encara gaudeixen d’una certa vitalitat i interès. Desgraciadament els joves cada cop s’interessen menys per aquests períodes.

Un dels objectius inicials del museu era estimular la freqüentació de la part alta d’Escaldes-Engordany però la realitat és que aquest objectiu no ha complert les expectatives establertes. Vistes les declaracions de la Cònsol d’Escaldes, sembla que no farà cap guerra per continuar-li pagant el lloguer de la Sra. Carmen Cervera i els seus socis.

Paga la pena discutir, en profunditat, si realment s’està parlant d’un museu en el sentit més ampli de la paraula, si parlem d’un espai expositiu o si és una altra cosa. Ara no ho farem, però caldria acabar d’identificar aquesta organització.

Aquesta institució té un cost anual aproximat d’1 milió d’euros, majoritàriament finançat per l'Administració pública d’Andorra (Ministeri de Cultura, Comú d’Escaldes i altres entitats com Andorra Telecom i FEDA, que paguen publicitat). Aquesta situació és difícil de veure en altres projectes i propostes dins de l’escena museogràfica nacional, però en tot cas es tracta d’un tracte altament beneficiós per a la col·leccionista. Com pot ser que la més gran inversió cultural del Ministeri sigui aquesta?