La Coordinadora per un Habitatge Digne ja ha fixat el recorregut de la manifestació per reclamar el dret que li dona nom. L’assemblea a la plaça del Consell el dia que es debatia la llei òmnibus va servir per fixar la data, el 5 d’abril, i l’objectiu, exigir la regulació dels preus. L’itinerari de la protesta s’ha decidit després, en una votació per triar entre tres opcions que s’ha resolt a favor del recorregut entre la plaça Príncep Benlloch i la rotonda del km 0. La Coordinadora ha avisat que no cediran a pressions per modificar-lo.

Vistos els comentaris que provoquen les notícies sobre l’organització, al país hi ha partidaris d’expulsar els llogaters que reclamen preus raonables. Potser no són els mateixos interessats a imposar lloguers inassumibles tant als assalariats com als autònoms i els petits comerciants, o potser sí, i ja calculen que no els faltaran candidats a llogar les seves propietats, siguin nouvinguts d’alt poder adquisitiu, siguin treballadors disposats a compartir un pis pastera a preu de luxe. També hi ha un partit que instal·laria una mena de camp de refugiats fet de casetes prefabricades (ara se’n diu tiny houses, que és més glamurós i desvia l’atenció del despropòsit que representa). 

La realitat és que ens trobem en una situació d’emergència i hi ha consens a reconèixer-la. Ja no som només el Partit Socialdemòcrata, sinó que la societat s’ha organitzat i la majoria dels grups parlamentaris fan propostes més o menys coherents. Però la Llei per al creixement sostenible i el dret de l’habitatge oblida moltes mesures necessàries que serien fàcils d’aplicar en un país petit com el nostre. No fixa uns preus de referència, amb uns coeficients de correcció, que caldria aplicar com més aviat millor per no trobar-nos amb la fi de les pròrrogues dels contractes el 2027 sense haver fet els deures. Tampoc no distingeix els petits dels grans propietaris, que tenen la capacitat d’influir en els preus de mercat i haurien de tributar molt més per les rendes dels lloguers que sobrepassin els preus de referència. Ni estableix un registre de la propietat, ni fixa un mínim de cessió de pisos a preus assequibles en les noves promocions d’inversors andorrans.

També seria hora que el Govern i els comuns es coordinessin per evitar un daltabaix a partir del 2027, perquè ho tenim a tocar. En campanya tothom s’omplia la boca amb la col·laboració publicoprivada i només hi ha hagut una proposta seriosa, a la capital, que pot prosperar. Andorra la Vella també va posar en marxa el 2024 el programa Reviu i va aprovar un reglament d’ajuts complementaris dels del Govern. 

El Comú d’Encamp va aprovar una ordinació que inclou prestacions econòmiques complementàries dels ajuts a l’habitatge del Govern i mesures per incentivar la posada al mercat de pisos a preus assequibles. Aquesta regulació va començar a instància d’Avancem, que no enteníem com una partida d’ajuts el 2024 es deixava sense executar per deixadesa. Entre altres propostes, l’ordinació ofereix incentius als propietaris que signin un contracte de lloguer a preu assequible, amb rescabalament de possibles mensualitats impagades, o ofereix 100 euros a les persones grans que vulguin compartir habitatge i als seus possibles llogaters. Aquesta darrera mesura, que encara no ha tingut resultat, ha sigut controvertida i encara ho hauria estat més si no s’hagués aplicat un límit de preu, que a l’oposició proposàvem fixar en un terç del salari mínim i ha quedat en la tercera part del medià.

De moment, no se’ns escolta per modificar l’ordinació tributària i aplicar un impost de rendiments arrendataris o un ITP molt més contundents als que cobrin preus abusius. A part del perjudici per als llogaters, pensem que cal reparar el greuge entre els propietaris sense escrúpols i els que mantenen preus raonables. 

Es parla molt de drets fonamentals quan l’accés a un habitatge digne recollit a la Constitució entra en conflicte amb la propietat privada, també reconeguda per la carta magna. Efectivament, tots dos són drets constitucionals, però no estan inclosos en el capítol dels drets fonamentals, sinó que es troben en el dedicat als drets econòmics i socials. Al Partit Socialdemòcrata estem convençuts que l’habitatge hauria de tenir la consideració de dret fonamental, i potser caldria plantejar-se una modificació del text constitucional, però ara necessitem solucions urgents i efectives. Com diu la Coordinadora, l’habitatge és un dret, no un bé de mercat.