Veig, amb certa sorpresa, no diré que no, que entre la bateria de cursos monogràfics que ofereix la plataforma de la UNED hi ha un d’“Iniciació a la costura bàsica”. Si no fos la falta de temps i, especialment, d’habilitats per a qualsevol activitat manual (més enllà de tocar els nassos), m’hi apuntava. Seria una bona manera de posar fil a l’agulla (quanta agudesa per als jocs de paraules!) en allò del repara, reutilitza, recicla. Quin eslògan tan maco i benintencionat. Però ho han intentat? Han estat afortunats? A servidora se li va espatllar la torradora de pa: per fer un pressupost demanaven divuit euros. Un pressupost per a una torradora de pa? De debò? O busquem una costurera que ens arregli els baixos dels pantalons: deixant de banda que es trobi abans l’agulla del paller (estic sembrada per a les figures retòriques, jo, avui), és probable que pel cost de l’arranjament ens puguem permetre de renovar el vestuari de temporada. Ni parlem de si s’espatlla una persiana: més ràpid i econòmic abandonar el pis a la seva sort i començar a pagar una nova hipoteca.
Així estem, doncs, encantats amb els eslògans publicitaris que no s’ajusten a la realitat. Mentre, assumim costos de tota mena, incloent-hi els rebuts d’escombraries que s’enfilen i s’enfilen i s’enfilen... mentre ens convertim en gestors dels plàstics, embolcalls, embolcallets, envasos, bosses, bossetes, paperets i paperots, safates de diversos tipus, etcètera, etcètera i més etcètera que ens encolomen als supermercats. No haurien de començar per aquí? Uix, això és filosofar, diu algú vinculat a una empresa de recollida d’escombraries. A banda: on estaria el seu negoci?