La captació i retenció del talent ha esdevingut una prioritat per a moltes empreses. Inverteixen molts recursos a captar-lo i potenciar-lo i sovint, quan seria el moment de començar a rendibilitzar la inversió, el col·laborador captat accepta una oferta més atractiva, s’estableix pel seu compte o, senzillament, decideix fer un gir professional. És llei de vida. Les empreses poden i han d’intentar que les condicions laborals, els incentius, el reconeixement i el foment d’un bon ambient de treball afavoreixin que els treballadors de l’empresa s’hi vulguin quedar, que vulguin vincular el seu creixement personal i professional a l’empresa per la que treballen. Però, al cap i a la fi, hem d’entendre i acceptar que cadascú triarà el camí que més li convingui.
Les empreses que perduren en el temps amb èxit són les que han entès que el talent individual ha d’estar al servei col·lectiu de l’empresa. Busquen persones amb coneixements i talent que estiguin disposades a compartir-los, amb predisposició i habilitats per treballar en equip, que siguin generoses, que amb independència del temps que es quedin a l’empresa quan marxin deixin pòsit, deixin un llegat valuós. Per això, aquestes empreses no centren els seus esforços només a retenir les persones talentoses, els centren, per damunt de tot, a retenir el coneixement. Les persones passen, el coneixement es queda i, ben gestionat, perdura.
Les empreses evolucionen gràcies a la capacitat d’acumular coneixement i experiències. Tractar correctament tota la informació lligada al coneixement i les experiències acumulades permet adaptar serveis i productes a les noves demandes i necessitats dels clients, evita repetir errors i facilita la renovació.
Pot semblar senzill, però no totes les empreses ho aconsegueixen. El primer que cal és prendre consciència de la importància de preservar la informació. Per fer-ho ajuda que les empreses estiguin obertes a treballar en equips transversals on, en l’anàlisi de qualsevol situació o en la gestació de qualsevol projecte, hi participin tots els departaments afectats i comparteixin la informació que té cada un. Cal disposar d’un sistema de registre de la informació senzill de gestionar i nodrir. S’ha de posar la informació registrada a disposició de l’organització i dels empleats de cada moment amb plans de formació continuada.
En definitiva, l’empresa ha de tenir procediments destinats a captar, tractar i transmetre la informació generada amb la gestió del negoci i dels clients, amb l’anàlisi de dades, amb l’estudi de la competència i del mercat o amb les dades dels seus estudis de desenvolupament i innovació. Tot, absolutament tot, configurarà el capital intel·lectual de l’empresa. Si l’empresa cultiva i manté aquest capital intel·lectual serà més forta i no estarà en mans del talent d’una persona concreta. Per fer-ho, bàsicament, es necessita una direcció que s’ho cregui i s’involucri en la gestió del coneixement i una inversió adequada en tecnologia.
La irrupció de les noves tecnologies ja fa temps que va permetre simplificar els processos d’emmagatzematge, de difusió i ús del coneixement adquirit. Però continua sent un repte complex i molt costós només a l’abast de les grans empreses. En aquest sentit, l’aparició de la intel·ligència artificial (IA) generativa implica un canvi significatiu que, ara sí, permet entomar la gestió del coneixement a petites i mitjanes empreses. Un ús adequat de les eines d’IA permet emmagatzemar i ordenar tota la informació generada pels empleats i equips de treball, alhora, permet tractar i creuar el coneixement adquirit al llarg el temps en el marc de diferents projectes o anàlisis, també permet anticipar i accelerar les etapes inicials d’un nou projecte, o l’anàlisi d’un problema actual d’acord amb experiències i solucions anteriors. Tot a un cost assumible i, en qualsevol cas, molt més econòmic que si es fes amb eines més convencionals.
Com ja he escrit altres cops, la IA no és la panacea ni ens aportarà solucions màgiques. És una eina, un facilitador, un accelerador al qual no podem renunciar si volem millorar al ritme que exigeix el mercat.
