No puc parlar-ne massa, en primera persona, perquè més enllà d’alguns estius collint fruita per pagar les factures de la universitat, mai no he estat gaire connectat al món de la pagesia. Un tema ben diferent és si em demaneu quins records en tinc, de l’entorn rural. Tots fantàstics, sobretot els que es refereixen a una nit, eren les festes d’Alpicat, en què vaig acabar rodolant –amb companyia femenina autòctona, val a dir– per una finca de perers als afores del poble.

Com que ignoro, doncs, els esforços necessaris per tirar endavant una explotació animal o de cultius, dono per bo el posicionament dels pagesos en dir prou. Les condicions de desavantatge respecte de països aliens a la UE, les vendes a pèrdues, i altres elements que se m’escapen, han dut el sector a prop de l’abisme. Per això entenc que els implicats hagin protagonitzat diverses protestes els darrers temps. “La nostra fi, la vostra fam” era un dels eslògans que més sonava, fa mesos. I diria, sense por d’equivocar-me, que la majoria de la població va solidaritzar-se amb les seves demandes, i va ser pacient i comprensiva amb els inconvenients –com fem sempre quan es manifesta qualsevol col·lectiu–, per exemple, dels talls de trànsit. Fa no res n’hem viscut un altre, en aquestes contrades, al llarg de 24 hores, la qual cosa ha forçat la gent que treballa a Andorra, però que ve de l’Alt Urgell, a passar la nit fora per no veure’s perjudicada a la feina, a la vegada que feia malabars amb els compromisos familiars. I ens preguntem si realment calia. Si l’objectiu era generar pressió mediàtica l’haurien aconseguit, com en ocasions anteriors, interrompent la circulació durant la jornada laboral, potser obrint pas alternatiu, però permetent que el personal pogués pencar i tornar a casa –ja que si els agricultors cuiden finques i bestiar, la resta de mortals tenim compromisos, també. La idea era, en un context d’eleccions europees, cridar l’atenció de les autoritats comunitàries, diuen. I en efecte, tenim notícies contrastades que Ursula von der Leyen i molts membres del seu gabinet  no han pogut aclucar els ulls, preocupadíssims perquè aquí la puta carretera estava tallada.

Com que ens garanteix el menjar, i per pura solidaritat, fem nostres les reivindicacions del camp. Ara bé, companys, ho poseu difícil fent xapusses així i donant pel sac d’aquesta manera. Som amb vosaltres ara i demà, però feu-nos un favor i planifiqueu les coses amb més de seny i menys d’estómac. Tingueu en compte que les vostres accions afecten no els polítics de Brussel·les, ni els propietaris de les empreses que controlen el mercat, sinó uns simples pringats. A la pròxima penseu més amb el cap, camarades, i no amb altres parts del cos.