Potser els ha arribat l’eco del cristo que el feminisme oficial espanyol li ha muntat a una tal Roro, la xavaleta de 22 anys que s’ha fet un nom a TikTok amb uns vídeos on explica les receptes que li cuina amorosament al seu xicot, o el que sigui. No suporten que una noia faci el que li roti amb la seva vida i els ha faltat temps per posar-li la infamant etiqueta de tradwife, versió 2.0 de la dona submisa de tota la vida. A banda que li han muntat una campanya publicitària que ni somiada, l’histerisme amb què li han saltat a la jugular forma part d’aquesta impúdica exhibició d’intolerància que es permet certa esquerra, que a la vegada que reclama –com tothom amb dos dits de seny, d’altra banda– tots els drets per a les minories més pintoresques es mostra implacablement intolerant amb tots aquells que no combreguen amb la seva roda de molí ideològica. Roro ja l’han convertit en una mena d’encarnació de la fachosfera ibèrica, amb aquesta alegria, aquesta supèrbia, aquesta superioritat moral amb què es dediquen a repartir carnets de demòcrata. Tot això els incapacita per comprendre fenòmens com Le Pen i Trump, que arrasarà en bona part gràcies a campanyes com la que li han dedicat a la tal Roro: entre ella i el corifeu progre habitual, l’elecció és xupada. I té molt a veure amb l’onada de turismofòbia que comença a inundar Espanya i que, no ho dubtin, patirem abans o després entre nosaltres camuflada sota la reglamentària retòrica bonista. Recordin les hordes de bons veïns que dies enrere fustigaven uns guiris que dinaven traquil·lament en una terrassa a Barcelona. I que no hi tornaran, és clar. Si se senten temptats a donar-los la raó, hi poden pensar la pròxima vegada que seguin en un xiringuito de Cambrils, Miami Platja o L’Escala, de Cadaqués, París o Sydney. Clar que vostès potser no són turistes, sinó viatgers. Els turistes són sempre els altres. I els fatxes, també.