No us passa que, una vegada passades les festes, us sentiu una mica culpables? El principal motiu és la clavada que tots li fotem a la targeta de crèdit abans fins i tot de cobrar la tretzena paga, però també ho és la fartanera descomunal que ens obliga a esperar uns quants mesos a fer-nos l’analítica que tenim pendent.
No ho podem evitar, ens preocupem per la nostra salut quan ja tenim la panxa ben plena i hem satisfet tots els nostres delers i capritxos.
Estiguem fent dieta, tinguem alguna malaltia crònica com hipertensió o diabetis o, simplement, vulguem fer vida sana, Les festes i tots els aliments prohibits que els acompanyen són carn i ungla, un no pot existir sense l’altre. Es pot intentar no sucumbir a la temptació, no dic que no, però llavors hem d’estar preparats i preparades per ser els aixafaguitarres de tots els àpats festius. Ningú no ens entendrà i ens faran sentir l’ovella negra de la família per rebutjar les galetes que la tieta ha preparat amb tota la il·lusió nadalenca o per dir als cosins i als germans que s’engreixaran com toixons si no deixen d’endrapar.
És una època de retrobades, de menjars en família, de muntar la taula gran amb cavallets al menjador o d’utilitzar cadires d’escriptori i tamborets perquè no hi ha prou cadires a casa. Són dies bonics acompanyats de regals esperats i d’altres que, tan bon punt els desemboliquem, sabem que quedaran abandonats en un calaix de casa. 
I, com és d’esperar, també són dates de menjar en abundància, com dèiem. Sigui fet a casa o per encàrrec, la nevera i el rebost està ple com si estigués a punt de tenir lloc una apocalipsi o una segona pandèmia. Entre els canelons, els torrons, les neules, els polvorons, els bombons i tot el que els pares o els avis troben a casa o guarden per a l’ocasió, són milers i milers de calories que, una vegada passades les festes, fan que ens plantegem comprar-nos uns pantalons una o dues talles més grans.
Les següents setmanes, alguns agafen por a la bàscula i eviten pesar-se, tement el que els dirà el metge quan li portin l’analítica de sang. D’altres, s’obsessionen per si el colesterol els haurà pujat unes desenes de mil·ligrams per decilitre, o per si s’hauran passat amb la sal i els haurà pujat la tensió...
Però us diré una cosa. Les festes s’han convertit en aquella època de l’any en la qual no necessitem res però en la qual fem veure que ens falta de tot. Regalem coses a familiars i amics perquè toca, perquè el tió ve a casa nostra i té necessitat de cagar i perquè els Reis es passegen pels carrers i prometen als petits omplir el menjador de regals el dia 6 de gener. És un costum arrelat, un ritual d’alegria, connexió i retrobaments.
I a tot això no hi pot faltar la manduca, és clar que no. Perquè, a veure, que si ens portem bé la resta de l’any, els únics dies que pequem i fem emprenyar els metges són comptats. Ja ho diuen els experts en nutrició, oi? La regla aquesta tan famosa del 80/20 per garantir una bona alimentació està en boca de tothom. Fer bondat el 80% del temps i permetre’s menjar el que vulguem el 20% restant.
I ho complim, ja us dic jo que sí, i us ho demostraré ara mateix. Si fem càlculs i comencem a comptar des del dia 20 de desembre fins al dia 6 de gener, hi van 18 dies. El 20% de 18 és 3,6 dies. Si ho arrodonim, ens surten 4 dies, que corresponen a Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis. En altres paraules, que no ho fem tan malament. Perdonem-nos a nosaltres mateixos i dormim tranquils malgrat el foie gras, els torrons i les neules de xocolata que circulen per les nostres venes o s’acumulen als nostres plecs abdominals. Després de tot, són només uns dies l’any i els hem de gaudir de la millor manera que puguem. Sense remordiments!