Hi ha poques coses que se li puguin objectar a la trentena, en els nostres temps, si no és que acostuma a ser l’etapa de la vida en què amics i altres persones properes decideixen dir-se el “Sí, vull”. Això no revestiria més drama si no fos perquè determinen, de forma unilateral i sense consultar-t’ho, que gaudiran la cerimònia en la teva companyia. Aquesta és la primera part del conte: la segona arriba anys després, carregada de pirotècnica, amb les separacions, de les quals, un altre cop de manera involuntària i indefugible, tornem a ser espectadors.
Per als noucasats actuals, més enllà de la qüestió de fons, cada vegada és més complicat decidir per quin estil decantar-se, com marcar la diferència i fer que el moment quedi imprès amb records indelebles a la memòria dels presents. S’han de tenir en compte molts factors: les invitacions, els anells, la indumentària, el programa, el seating plan, els targetons, la decoració de les taules... La núvia ha de dur sabates brilli brilli a joc amb calces psicodèliques o és preferible encarregar unes Converse personalitzades? Matí o tarda? Hem de donar consignes als concurrents, com la meva amiga Núria, forçada a canviar la seva indumentària gòtica habitual per vestit i vel color lavanda? L’entrada al lloc on se celebra la unió, com ha de ser? Amb coreografia? I la sortida? Llençarem arròs, com s’ha fet des de sempre, o pedres de riu (jua, jua)? Avions de paper? Grams de cocaïna, com la boda a la qual va assistir la meva amiga? Ella em comenta que, en aquella ocasió, la iaia de la núvia va recollir tot el que queia pel terra i va fer gal·la d’una energia envejable la resta del dia. Per què no, p.e., flanquejar el nou matrimoni amb gent a banda i banda formant un túnel mentre sostenen sabres làser a l’aire? I queden, és clar, tots els regalets als assistents: obsequiem els parroquians amb quelcom súper cuqui o més aviat útil? Hi ha casaments on els protagonistes han organitzat un photocall, han dut carretons de hot dogs, barra lliure de tatuatges, o obsequiat kits de supervivència, sets antiressaca o condons i gel espermicida per als solters –dildos i subscripcions a pàgines porno, per als lletjos.
Altres tendències que estan guanyant molta presència, darrerament, són portar un DJ, muntar un beauty corner o un candy bar que reparteix xuxes. I, per descomptat, la diversió per a tothom. Em diu la Núria que en el seu cas van fer-los jugar al joc de la cadira, però que la cosa va ser una mica catastròfica, perquè la iaia, que anava de farlopa fins a les celles, va acabar rodolant descontrolada per terra, on va trobar-se el tiet del nuvi, diabètic, que havia abusat de les llaminadures i estava en plena crisi d’hiperglucèmia.