Les desigualtats socials són, malauradament, una realitat cada vegada més notable al nostre país. Per molt que les dades exposin que l’economia és pròspera, el poder adquisitiu de la ciutadania, el fet de viure dia a dia, es complica a passos de gegant. Per això, des del PS i la JSA hem avisat reiterades vegades que la classe mitjana està desapareixent per culpa de les polítiques que s’estan duent a terme des del Govern i que aquestes accions repercuteixen directament, entre altres col·lectius, als joves. 

Un dels valors de la socialdemocràcia, precisament, és la justícia social, que busca reduir les desigualtats socials mitjançant polítiques redistributives per assegurar oportunitats d’igualtat per a tothom. La construcció d’una societat més justa, sostenible i solidària és un objectiu compartit i la col·laboració entre generacions és la clau per aconseguir-ho. Com bé sabeu, els joves som considerats el motor del canvi, aquells que tenim la responsabilitat de tirar endavant el món que ens deixin, sigui quina sigui la seva condició, de lluitar per aquesta justícia social, amb la qual tots s’omplen la boca, però que oficialment només defensa la socialdemocràcia amb polítiques com la regulació del mercat immobiliari o ajudes per a lloguer destinat a joves per evitar que també quedem expulsats pels preus desorbitats. Iniciatives que necessitem que es creïn amb una visió intergeneracional, la qual tingui com a un dels eixos principals escoltar allò que els joves tenim per dir i proposar.

Aquesta coordinació i treball conjunt dels joves amb les polítiques de l’Estat no ha de ser una utopia ni un cercle únicament tancat per a uns quants. La joventut d’avui en dia hem crescut en un context de crisi econòmica, d’alerta climàtica i de transformació digital que va a un ritme vertiginós, però que també ens permet anar més enllà de les formes tradicionals de participació política, com són els partits i les eleccions, i utilitzar vies alternatives per fer sentir la nostra veu, com les xarxes socials. Allà és on nosaltres, o gran part de nosaltres, exposem les situacions que tenim actualment, com la precarietat laboral, la impossibilitat d’accés a l’habitatge i les desigualtats educatives i socials, per exemple. Les nostres denúncies es fan allà, i, siguem realistes, ens veu tothom, tot i que gran part de les personalitats polítiques tanquen els ulls per fer veure que no ens han vist i que els nostres problemes no existeixen. Per això, és imprescindible que s’estableixi aquesta aliança intergeneracional basada en el diàleg i el suport. Si nosaltres, els joves, hem de ser els líders de les restes que ens deixarà el món que coneixem avui en dia, necessitem que actualment hi hagi la voluntat de rebre noves idees, que se’ns doni veu i que se’ns empoderi per estar preparats per allò que ens tocarà assumir.

El nostre dia a dia és la precarietat, marcada principalment per condicions laborals inestables, empreses que requereixen que siguis jove per aportar “modernitat” però amb una experiència laboral impossible d’assolir, i que provoquen altes taxes d’atur juvenil. Una de les polítiques socialdemòcrates és la protecció dels drets laborals, que són essencials per oferir-nos una xarxa de suport amb mesures com un salari mínim d’acord amb el cost de la vida actual i iniciatives per fomentar l’ocupació juvenil. Som la generació més ben preparada, però potser ho som també perquè ens veiem obligats a seguir formant-nos davant la manca d’oportunitats per treballar dignament. Necessitem polítiques que ens permetin tenir una vida més estable i que, per a mi imprescindible, ens permetin contribuir activament al desenvolupament econòmic i social del nostre país.