A Projecte Vida explorem constantment maneres d’aconseguir una prevenció efectiva a través de la conscienciació, l’educació, el desenvolupament de xarxes de suport comunitari i la reducció de l’estigma. Però encara tenim grans dubtes –ja es deia en l’antiga Grècia que com més saps, menys saps–: ens estem convertint en una societat addicta? Com garantir una prevenció eficaç en una societat aparentment addicta?
Per començar, vegem a què es refereix el concepte societat addicta: es refereix a una cultura o un entorn social en el qual es generalitza o fins i tot es fomenta l’addicció, ja sigui de substàncies, comportaments o tecnologia. Aquest terme pot aplicar-se a una àmplia gamma de contextos, des de l’abús d’alcohol i altres drogues, fins a l’addicció a la tecnologia, les xarxes socials o el consum massiu de béns i serveis.
Continuem aprofundint una mica més. Quins són els elements que caracteritzen una societat addicta? En una societat addicta és comú el consum excessiu i l’addicció a determinats productes o activitats. Això pot incloure alcohol i altres drogues, menjar ràpid, entreteniment, xarxes socials, entre d’altres. Es tendeix a buscar la gratificació immediata. Les tecnologies modernes, com els telèfons intel·ligents i les xarxes socials, han exacerbat aquest fenomen, facilitant l’accés constant a estímuls plaents que reforcen les conductes addictives.
Sovint, en una societat addicta, les conductes addictives es normalitzen o minimitzen. Això pot ser particularment perillós perquè impedeix que les persones reconeguin la gravetat de la seva addicció o busquin ajuda.
En un tipus de societat així les empreses fomenten l’addicció creant productes addictius i que cridin l’atenció. Els exemples inclouen algorismes de xarxes socials, dissenyats per a maximitzar el temps de l’usuari, o jocs, que utilitzen tècniques psicològiques per atreure jugadors.
Tot això genera unes conseqüències que són múltiples i variades, com ara l’erosió de les relacions humanes. Les addiccions poden afeblir les relacions personals, ja que les persones s’aïllen o prioritzen la seva addicció sobre les connexions significatives amb els altres, provoquen esgotament físic i emocional, i poden causar una important deterioració física i emocional, afectant la qualitat de vida i la longevitat.
Les conseqüències no són només en l’àmbit personal, també tenen un impacte econòmic. El cost de l’addicció per a una societat pot ser enorme, inclosos els costos d’atenció mèdica, la pèrdua de productivitat i els costos associats amb el crim i la rehabilitació.
Quan llegeixo sobre les característiques d’una societat addicta, no puc evitar pensar o sentir que som una societat molt addicta. Què n’opineu?
Què podem fer per solucionar aquest tipus de conseqüències perquè la situació no empitjori?
Educar i sensibilitzar: és fonamental educar-nos sobre els perills de l’addicció i promoure un estil de vida equilibrat.
Les polítiques públiques han d’estar basades en la promoció de la salut, proporcionant l’accés a serveis de salut mental i tractament de l’abús de substàncies, promocionant activitats saludables que promoguin el benestar físic i emocional, com l’esport, la meditació i la socialització saludable, regulant la comercialització de productes addictius com l’alcohol i el tabac.
El neurobiòleg i investigador francès Jean-Pierre Changeux va tancar, fa ja molts anys, la seva obra, L’home neuronal, escrivint: “Després d’haver devastat la naturalesa que l’envolta, està l’home devastant el seu propi cervell?”
