Fa dies que em volta pel cap que no tenim un producte estrella que els visitants puguin endur-se de record del nostre país. Lluny queden etapes com la dels rastos d’alls i els cartells de toros. I lluny també, ai!, aquella gloriosa en què el Sergi Mas tenia una botiga prop de Casa de la Vall i oferia les seves escultures de consellers i contrabandistes (tots barrejats, com a la vida mateixa), que eren segurament els millors records que s’han fet mai. Però... ¿i ara?

He fet un petit treball de camp i el resultat és un poti-poti, on guanyen per golejada els productes fabricats als països asiàtics i repartits en contenidors arreu del món. Proposo a les autoritats turístiques que, com s’ha fet a altres destinacions que patien el mateix problema (a Barcelona estaven farts de vendre barrets mexicans a les Rambles), iniciïn una pluja d’idees per actualitzar la marca Andorra en versió souvenir.

No penseu que és un debat fútil. Resumir en uns pocs productes la imatge que volem que els visitants s’enduguin no és pas fàcil. Comporta que abans nosaltres tinguem clar com som, quins valors o idiosincràsia creiem que ens caracteritzen com a societat. En una paraula, quina imatge tenim de nosaltres mateixos i quina volem que en tinguin els altres.

Abans de posar-nos-hi, hem d’acceptar també que molts dels nostres turistes més que comprar un objecte per exhibir-lo, el que volen és alguna cosa que ningú pugui veure, sobretot uns senyors vestits de color verd oliva que quan arribes a la frontera es mostren curiosos com si fossin uns cunyats empipadors: "¿Lleva usted algo, caballero?" I no valen les selfies. Un suggeriment podria ser oferir samarretes amb frases estampades per ajudar a superar aquest escull. Tots en tenim alguna. Jo acostumo a dir: "No, no llevo nada, voy al pueblo".

Tot això assumit, anem per feina. Si volem oferir natura, l’isard guanya a la grandalla, que s’ha quedat una mica happyflowers. El problema de l’isard és que el cacem i el posem a la cassola, la qual cosa és com menjar-se la mascota. Si anem més pel tema arquitectònic, la Casa de la Vall va tenir molt predicament entre els viatgers romàntics, però ara l’hem deixat tan amagada que ni es veu.

També hauríem de fer més visible el romànic, que sempre és una aposta guanyadora. ¿I alguna cosa més conceptual? ¿Com ara allò de fer-se l’andorrà? Home, d’entrada és més difícil de representar. Potser li podríem demanar al Sergi una figureta d’un conseller xiulant al cel i amb les mans a les butxaques, però tal com està el tema de la banca i de les negociacions a Europa sobre les nostres especificitats, no sé si és una bona idea.

En fi, jo només volia ajudar, però com que veig que no me’n surto, us proposo que hi penseu i feu arribar els vostres suggeriments tan bon punt comenci la pluja d’idees. Si les propostes són una mica kitsch, també s’accepten, que ja se sap que la complexitat no s’adiu gaire amb el turisme actual.