D’ençà el 2014, la Unió Europea (UE) i Suïssa s’han enfocat a normalitzar les relacions, deteriorades com dèiem en l’anterior article, arran del referèndum del 2014 celebrat per restringir la immigració. Un empeny difícil, que ha patit retrocessos i aturades i que ha tingut com a impuls la importància dels intercanvis econòmics i comercials.

En primera instància, la UE va proposar negociar un únic acord institucional que regulés les relacions bilaterals. L’any 2018 l’acord estava pràcticament tancat, però el maig del 2021, Suïssa, de manera unilateral, va posar fi a aquestes negociacions. Com a sortida d’aquesta nova crisi, es van reprendre negociacions sobre la base dels acords bilaterals existents, culminades el desembre del 2024. Per a aquestes negociacions han calgut uns quants anys, relacions congelades,  programes suspesos i diversos intents que no han  reeixit.

Com s’organitzen les relacions bilaterals a partir d’aquest nou acord? S’han actualitzat els cinc acords relatius al mercat interior: lliure circulació de persones, transport aeri i terrestre, avaluació de conformitat dels productes industrials i agrícoles, comerç de productes agrícoles i mercats financers. A més s’han afegit àmbits com electricitat i energia, salut i seguretat alimentària i recerca i educació. Aquest darrer àmbit permet reprendre la participació suïssa en programes com Erasmus o Horizon Europe, suspesa durant deu llargs anys.

Amb aquest model, Suïssa ha evitat un marc institucional únic. Les qüestions institucionals s'integren en els diferents acords. Això implica que la represa serà dinàmica i en el marc de cada acord, i també es podrà rebutjar. Ara bé, si es rebutja, l’acord afectat deixarà d’aplicar-se i probablement es posarà en perill tot el sistema.  Per tant, com diuen els experts, la diferència és més de forma que de fons.

El sistema de resolució de conflictes prioritza l’arbitratge, la cerca d’un acord comú. Però no es pot dir que Suïssa no queda sotmesa al parer de “jutges estrangers”. En absència d’un acord, la darrera paraula correspondrà al Tribunal de Justícia de la UE.

En circulació de persones, un tema sensible, l’acord contempla la possibilitat d’activar una clàusula de salvaguarda en el cas de "greus problemes econòmics i socials". Una clàusula que, com reconeix el negociador suís, serà molt difícil d’activar. Tampoc queda garantida una de les exigències dels sindicats helvètics: la protecció dels elevats salaris.

Finalment, participar en el mercat interior té un preu per a Suïssa. El país es compromet a aportar anualment a la UE 350 milions de francs suïssos, al canvi actual, uns 375 milions d’euros, a partir de 2030. Entre tant, i de manera provisional, 140 milions d’euros.

El procés de ratificació d’aquest acord al país alpí passa en primer lloc pel vot al Parlament, previst per al 2026,  i per un o varis referèndums, no abans del 2027, un cop celebrades les pròximes eleccions federals. No és fàcil fer prediccions, però no podem oblidar que aquest nou marc de relació, que alguns fora de Suïssa han qualificat de modèlic, ha despertat moltes crítiques de partits polítics, de mitjans de comunicació i dels sindicats. 

El partit Unió Democràtica de Centre, a la dreta de l’espectre polític, el rebutja, i el qualifica d’antidemocràtic, indigne de confiança i inacceptable.  Personalment, espero i desitjo que els acords assolits siguin aprovats pel Parlament i per la ciutadania. Crec que són bons per a tothom. Ara bé, no puc oblidar que la Unió Democràtica de Centre va ser pràcticament l’únic partit que es va oposar a l’entrada a l’Espai Econòmic Europeu l’any 1992, i que la seva oposició es va imposar en el referèndum.