L’altre dia caminava pel carrer i quan m’apropava a una de les parades d’autobús més concorregudes em vaig trobar que un dels xofers de la línia de bus comunal de Ciutat de Valls s’havia afartat que, per enèsima vegada, un conductor havia deixat el seu cotxe privat en plena parada i s’havia ficat al bar del costat a fer-la petar. Tranquil però amb cara de pocs amics, l’home va baixar, va agafar el telèfon, va trucar companys seus i suposo que va simular que trucava la policia o el Servei de Circulació, ja que no va aparèixer cap agent. Mentre feia tot això, va haver d’aguantar com pare i fill –amos del vehicle privat en qüestió– pretenien tenir raó fos com fos, tot i haver comès una evident infracció, i a sobre tenien la barra de fer-se el gallet acusant-lo de practicar males maneres. Ells al xofer, que només pretenia que es complissin les normes més bàsiques de circulació.
Aquest és un problema habitual a les parades d’autobús. Els conductors del cotxe privat es pensen que són els reis de la via pública i que la resta no tenim cap mena de drets, en tot cas només si no els molestem a ells. Cal recordar que dels busos hi surt gent gran o persones amb les bosses de la compra a la mà que necessiten espai per garantir la seva seguretat en el moment que abandonen l’autobús. Curiosament, en aquests casos mai apareix un agent de circulació. Sovint els veus passejant pel carrer i posant multes, però mai hi són quan els conductors del transport públic han de fer mans i mànigues per poder aturar-se a les parades i deixar i rebre usuaris. El transport públic, l’últim mico, encara avui. Però no passa res: som els més sostenibles del planeta.