Arriba la tardor i l’entorn convida a quedar-se a casa. Els dies són més curts i la climatologia adversa. El vent, el fred i la pluja em sorprenen cada d’any donant-me sempre la sensació que l’estiu ha estat massa curt.
Suposo que té més a veure amb el fet que les vacances sempre es fan curtes faci calor o no. Però m’agrada la tardor.
El canvi de colors a les muntanyes. Aquest aire de recolliment... i sobretot, perquè amb la tardor tornen les temporades estables. Els teatres d’òpera i de text, els auditoris comencen el curs.
A Andorra es reprenen els cicles i els actes culturals, que ens porten mil i una propostes per a les llargues nits que s’acosten.
Aquest any, per exemple, la temporada de teatre d’Andorra la Vella té un clar sabor andorrà. I ens hem de felicitar de tenir tanta varietat de possibilitats d’espectacles teatrals i de dansa fets al país. És, sens dubte, una bona notícia.
La Senyoreta, la nova proposta de Líquid Dansa, una producció de l’Escena Nacional d’Andorra i d’altres propostes, ompliran el Teatre Comunal d’Arts escèniques amb sabor andorrà.
La temporada MoraBanc d’Andorra la Vella ens ofereix la possibilitat de descobrir algunes de les veus del futur, com la fantàstica Golda Schultz amb llegendes de la música com Joaquín Achúcarro o la visita de Marc Minkowski amb la seva formació, Les Musiciens du Louvre.
I també és molt recomanable el cicle Cambra Romànica, que ens permet de gaudir de concerts de gran nivell, d’entorns privilegiats al voltant de les nostres esglésies. No manquen propostes.
També comptem amb propostes interessants fora de les nostres fronteres: es tracta de la teòricament darrera reposició del musical Mar i Cel, de la companyia Dagoll Dagom. No paro de trobar-me gent aquests dies que em diuen que tenen entrades per veure un dels espectacles de més èxit de tota la història del teatre en català. I em sorprenc quan em diuen que encara no l’han vista mai.
Jo vaig tenir la sort de veure’l en l’estrena original l’any 1988 i després vaig repetir en la reposició del 2004. En el seu moment va ser una autèntica revolució. Una manera anglosaxona de fer musicals de gran format amb una adaptació de l’obra teatral d’Àngel Guimerà. Seguint el model de peces com Els miserables, Dagoll Dagom va saber connectar-lo amb la sensibilitat del públic català creant una peça emblemàtica. I la van encertar. Sobretot si en veiem els fruits, tants anys després.
Més d’un milió d’espectadors han vist les aventures musicals de la Blanca i en Saïd. I encara gaudeixen de la inspirada música de l’Albert Guinovart i el text del Xavier Bru de Sala.
Dagoll Dagom és la història del teatre en català. I en gran part, són responsables que jo em dediqui a això que faig.
A l’antic cinema Cristall vaig tenir una de les meves primeres experiències teatrals veient la seva Antaviana. I després, al mateix lloc, Nit de Sant Joan.
En aquell moment no hi havia massa possibilitats de veure teatre a Andorra i recordo perfectament la fascinació que vaig sentir en veure aquests dos espectacles.
Uns anys després van tornar a visitar-nos a l’aparcament de la Casa de la Vall per presentar la seva particular versió del Mikado. Allà, ja tenia ben clar que a era allò al que volia dedicar la resta de la meva vida.
Per això tornaré a veure Mar i Cel, un cop més. Com a homenatge a una companyia que s’acomiada i que, com deia, és història viva de les arts escèniques en català. I per això recomano tant anar al teatre, a concerts, a exposicions... no saps mai on pots trobar la vocació. O la inspiració. Sobretot durant les llargues nits de tardor.
