A les acaballes del segle XIX, la feina escassejava per als andorrans i aquests estaven sempre a l’aguait de qualsevol oportunitat que pogués sorgir. I aconseguir un treball al despatx de telègraf era ben llaminer.
El 1891, el veguer francès a Andorra, Charles Romeu, comenta al seu delegat permanent que ha rebut una carta d’Antonio Huguet, conseller general de Sant Julià, en la qual li recorda la seva petició d’obtenir l’ús de supervisor de la línia telegràfica a Andorra. Huguet voldria saber com més aviat millor quina decisió han pres, atès que les propietats que té a Andorra ja no li basten per a mantenir i criar la seva nombrosa família; per tant, ha pensat d’abandonar definitivament les Valls en breu si no pot obtenir les funcions que sol·licita, gràcies a les quals podria fer front a les seves obligacions actuals. Afegeix que només espera la resposta del veguer per a tractar a Puigcerdà amb un comerciant amb el qual ja està parlant sobre la cessió d’un petit fons de comerç que pretén explotar. En Romeu planteja al seu delegat uns punts que el Sr. Huguet no ha tingut en compté: pot beneficiar-se del Decret del 12 de novembre del 1890 la família d’un andorrà que ha abandonat les Valls sense esperit de retorn? I pot mantenir-se la instrucció gratuïta concedida en virtut de l’anomenat Decret als joves andorrans, la família dels quals ha emigrat de les Valls per a anar a viure a Espanya?
En una carta posterior, Huguet comunica que finalment no marxa del país i Romeu el felicita per la seva decisió. Tot i així, els mesos passen i encara no s’ha pres una decisió en relació amb el servei de telègraf. Estem al 1892 i des de la votació de les cambres de crèdit per a l’establiment de la línia telegràfica francesa a Andorra, Charles Romeu explica que ha rebut peticions de llocs de treball dels Srs. Anton Huguet de Sant Julià i Jacinto Rossell, d’Andorra la Vella. El veguer ha respost als interessats que les preguntes d’aquesta naturalesa no entrarien en les seves competències i els demana de dirigir-se directament a la delegació.
Això no obstant, Romeu envia informes al delegat francès per tal que pugui prendre una decisió: el Sr. Antonio Huguet li ha demanat que redacti i dirigeixi en el seu nom al director general de Correus i Telègrafs una sol·licitud tendent a obtenir la seva nominació per ser cap vigilant de la línia telegràfica. Aquesta creació de lloc de treball li sembla indispensable per assegurar la conservació de la futura línia. Romeu pensa que la necessitat de crear el lloc de treball li sembla ben justificada. En efecte, sembla bastant apropiat fer vigilar la línia telegràfica a Andorra pels mateixos andorrans i fer responsables les parròquies de tots els danys i desperfectes dels quals podria ser l’objecte. D’aquesta manera, cada parròquia estaria interessada a garantir que la línia es respecta en cadascun dels seus territoris comunals i, per tant, obtindrien una protecció eficaç i absolutament gratuïta.