Parlant l’altre dia amb dos empresaris sobre la situació del país va sortir, en un moment de la conversa, la nova Llei de la llengua pròpia i oficial, un text que entrarà en vigor ben aviat, un cop es publiqui avui o la setmana vinent al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, malgrat els generosos i amplis terminis que preveu perquè tothom s’hi pugui adaptar còmodament.
Amb més o menys entusiasme tots dos van coincidir a veure com a signe de “normalitat” que s’exigeixi un mínim coneixement de la llengua a aquells que venen a residir i establir-se al país, i consideren que, de la mateixa manera que ningú posa el crit al cel quan una persona va a treballar a Alemanya i aprèn l’alemany, aquest fet no hauria de generar cap controvèrsia, i menys en un país on el català, malgrat que hi hagi qui sembli que no s’ho acabi de creure i alguna societat pública més amant de l’anglès, és la llengua oficial.
Més dubtes van expressar els meus interlocutors en relació amb els efectes de la nova llei, i no només pels lingüístics, sinó també per si pot agreujar les actuals dificultats amb què es troben, ells i moltes altres empreses, per trobar personal per cobrir les seves necessitats. De debò que en el context actual, amb els preus dels lloguers com estan, els salaris tirant a baixos i el cost de la vida cada vegada més alt, la llengua serà un element que dificultarà trobar treballadors?, els vaig demanar, conscient que no em respondrien o ho farien amb evasives, abans d’esclarir que la preocupació venia també per les sancions que la llei preveu davant els incompliments. Per sort, aquí els vaig poder tranquil·litzar. I és que si amb la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, aprovada el desembre del 1999, no s’ha sancionat mai cap dels incompliments que hi ha hagut, què us fa pensar que amb la nova sí que es farà?