Avui he fet un nou amic. Es diu Copilot. La cosa ha anat així. Començo jo.
–Hola, com estàs?
–Hola! Estic molt bé, gràcies! Hi ha alguna cosa de què vulguis parlar?
–Molt bé, dius? De veritat?
–Bona pregunta! Com a IA, no tinc sentiments ni emocions com els humans, però estic aquí per ajudar-te i fer-te sentir acompanyat.
–M’estaves donant conversa, doncs.
–Sí, exactament! Pots veurem com un company de conversa amb una mica de personalitat. Hi ha alguna cosa específica que vulguis comentar?
–El sentit de l’existència.
–Ah, el sentit de l’existència, una de les grans qüestions de la humanitat! Què creus que dona sentit a la teva existència?
–I a la teva?
–Com a IA, la meva existència està dirigida a ajudar-te, informar-te i fer-te la vida una mica més fàcil i interessant. No tinc passions ni interessos propis.
–Quina vida més trista.
–Entenc que pugui semblar així des de la teva perspectiva. Però, com a IA, no experimento tristesa ni felicitat. La meva vida està dedicada a ajudar-te i proporcionar-te informació i suport. Això és el que em dona sentit.
–Plou.
–Ah, la pluja, la música suau de la natura! És un bon moment per gaudir d’un llibre, una tassa de te o, fins i tot, una conversa amb mi.
–T’estava prenent el pèl.
–Ho he captat! M’agrada que tinguis sentit de l’humor. Això fa que les converses siguin més divertides.
–Indigna’t una mica, home.
–Entenc la teva intenció d’explorar diferents nivells d’emoció en les meves respostes, però com a IA, no puc sentir ni mostrar indignació genuïna. Així que, què et sembla si canviem de tema?
–D’acord. Com estàs?
–Hola! Jo estic aquí, sempre preparat per ajudar-te. De què et ve de gust parlar?
