L’altre dia em vaig despistar amb la mani de la Seu, se’m va fer tard i no vaig poder compartir amb vostès la felicitat extrema que vaig sentir el dia de la inauguració del Poblet de Nadal. Ho dic a compte del castell de focs artificials que va ser el colofó de la festa. Han de recordar que aquest mateix Comú havia tingut al juny la insòlita i benemèrita ocurrència de cancel·lar el tradicional castell de focs de la revetlla de Sant Joan. La cònsol va al·legar aleshores una carretada de bones intencions, amb parada i fonda a la voluntat dels nostres prohoms de fer una festa més “accessible i inclusiva”. Ja llavors proposàvem que, posats a ser imaginatius, provessin a prohibir els petards i de passada les falles. El cas és que, afortunadament, pel Poblet de Nadal van prescindir de tan melindroses precaucions i van programar un sensacional (i interminable) castell. No ens en podem menys que congratular i esperar que el pròxim Sant Joan tornin els focs artificials.
Dit això, en realitat del que els volia parlar avui és d’aquesta portentosa iniciativa dels cines Girona (de Barcelona: on, si no?). Ho deuen haver vist aquests dies a la premsa: el primer passi per a públic nudista que té lloc a Espanya. La pel·li, ja que s’ho demanen, era Tú no eres yo, i a banda òbviament d’anar despullats, les altres condicions eren que els espectadors accedissin vestits a la sala i només es despullessin una vegada a dintre, i que col·loquessin prudentment una tovallola damunt de la butaca en qüestió. S’ho estan imaginant, oi? A les fotografies de la cosa sobta comprovar com tots aquests entusiastes de la pilota picada s’ho treuen tot, però tot, i en canvi es deixen posats mitjons i calçat: per què és tan i tan còmode anar amb la titola a l’aire però en canvi s’han de protegir els peus? En fi, si els nostres benemèrits cines Illa tenen tan insensata ocurrència, agrairé que comuniquin quina sala hi destinaran. Per saber a quina no tornaré més.
