Suposo que hi ha força gent, de la meva generació si més no, que recordem les vacances d’estiu per l’esforç de les mares (sobretot) perquè no estiguéssim a casa tot el dia mirant els dibuixos animats a la televisió, o al carrer, o perseguint sargantanes al sol. Per alguna raó no podíem ser només ninis. Alguna cosa havíem de fer. En el meu cas eren aquells quaderns de Vacaciones Santillana que ens entretenien i era sinònim d’estiu.
Ara, per aquí, a poc a poc i ja va per la setena edició consecutiva, es va arrelant com un deure a fer per a molts actors i actrius del país, en gran part amateurs, i per un munt de públic, Turistes i banyistes. Com si l’estiu no arribés fins que no comença la crida a participar, allà pel mes de juny. Festa major d’estiu del teatre popular al Principat. Aquest any els turistes, o els banyistes, depèn de com ens els trobem, han arribat a la molt significant xifra de 45 participants, entre actors, actrius, els grallers i tabalers de la colla castellera que han participat aquesta edició per primera vegada, i un bon grup de gent que no es veu a les escenes, però que decoren, col·loquen i vetllen per l’ordre i  el recorregut.
Pot ser que en llegir aquestes línies algú no sàpiga de què estic parlant, i si és així, espero que prepari l’agenda per al pròxim estiu. El primer cap de setmana d’agost, amb un recorregut nocturn el dissabte, il·luminats per espelmes i fanalets, i el diumenge brillant al matí, des de fa ja set edicions, i sense aturar-se per la pandèmia (els avantatges de l’aire lliure i el carrer) un bon grapat de personatges es dispersen per Escaldes i per Engordany per explicar històries en un recorregut que va de la plaça de l’Esbart Santa Anna fins a l’església de Sant Jaume, allà als Vilars, i que fa camí per la placeta d’Engordany, els horts del Sucarana, el safareig, o algunes de les cases i bordes més peculiars d’aquell indret.
Personatges reals, que han vingut a gaudir en algun moment de la història a la parròquia, com Esteve Albert, Cinto Verdaguer, Isabell Sandy, el Doctor Pla, el Pare Enric Graner, Lina Pla, les primeres bruixes dels Pirineus, les monges que van fundar l’escola Sagrada Família, o inclús l’americà que va documentar l’existència d’Andorra en una guia de viatge als EUA.
Aquests personatges que tant han aportat, fan vida amb altres de ficticis que expliquen anècdotes dels llocs i del temps, com les xafarderes del safareig, el ciclista del Tour del 64 perdut pels camps de tabac, o els turistes perduts per Engordany que venien a la inauguració de Caldea allà per la primavera del 94.
Un viatge en el temps que fa que cada any uns cent cinquanta espectadors gaudeixin i coneguin aquests racons i personatges.  Una desena d’escenes que cada any canvien o amplien les històries perquè l’espectador habitual pugui gaudir de nous estímuls i aprengui noves dades sobre casa nostra. Quina millor manera de gaudir de l’estiu que veient teatre!