Aneu-vos graduant les ulleres, que s’atansa Sant Jordi i les paradetes d’Andorra estaran plenes fins dalt de bons llibres per llegir i regalar. Ja sé que tot just som a primers d’abril, que Sant Jordi és el 23 i que abans no arribi haurem celebrat la Pasqua i estarem mig empatxats de cruspir-nos la mona, però ja em perdonareu, no me’n sé estar.  Quan us llanceu al carrer o als taulells de les llibreries veureu que el ventall de bons llibres per triar, només amb els publicats les últimes setmanes a Andorra, és tan gran i llaminer que no sabreu per on començar. 
Joan Peruga ens acaba de regalar Sentinella, un llibre dolorós però ple de llum i d’amor que ens explica amb una prosa depurada, plena d’humanitat, sentiment i humor, la seva experiència cuidant la seva estimada Pilar des de fa més de vint-i-cinc anys. La presentació l’altre dia a la Llacuna va ser tan emotiva i bonica que a més d’un ens va caure la llagrimeta. Eva Arasa ens presenta L’ànima separada del cos, la seva primera novel·la, una història policíaca que amb la prosa hipnòtica i poètica de l’autora ens remourà per dins com ho van fer els relats de Cossos estranys. Tenim també dos estrenes literàries: Marc Cortès, que fins ara coneixíem com a corrector, ha publicat amb Medusa Colls d’ampolla, un magnífic recull de relats protagonitzats per homes que es troben en atzucacs diversos de la vida. El doctor Frank Garcia presenta la seva primera novel·la, anomenada Làser, publicada per Anem, que promet ser una història trepidant entre París i Nova York, amb robatoris, assassinats i la màfia russa. 
Un altre llibre imprescindible per a aquest Sant Jordi és Carta d’un capellà jubilat als seus amics, de mossèn Ramon de Canillo, que es presentarà el 10 d’abril al Consell General. Mossèn Ramon escriu als amics per explicar-nos les seves vivències en forma de llibre de memòries i la seva manera de viure i entendre la vida amb un recull de les Agendes publicades al Diari d’Andorra els darrers 25 anys. El llibre és una autèntica joia plena de la saviesa, la bondat, l’humor i la llum que irradia mossèn Ramon amb tot el que fa i el que diu. 
I acabem amb el llibre que no llegirem aquest Sant Jordi perquè a causa d'una denúncia presentada als tribunals, l'editorial s'ho ha repensat i ha decidit que és millor no fer-ho. Jo el tenia apuntat a la llista perquè l’autor és un dels escriptors espanyols actuals que m’agraden: el Luisge Martín. L’any 2020 va guanyar el Premio Herralde de Novel·la amb Cien noches i la novel·la que havia de publicar aquest final de març es titula El odio i l’ha escrit per intentar comprendre i explicar què és l’odi i el mal a partir de les explicacions que li n’ha fet per carta des de la presó un individu que d’odi i maldat en sap un niu, el José Bretón, aquell home que va assassinar els seus dos fills petits per fer patir la seva exdona. La mare dels nens ha fet una denúncia per evitar la distribució del llibre i després d’un estira-i-arronsa l’editorial Anagrama n’ha suspès la venda sine die. Tot és inquietant, en aquesta història. En aquests temps d’informació sense control a través de les xarxes, prohibir la distribució d’un llibre ja publicat i que uns quants crítics han llegit té un punt d’ingenuïtat. Els llibreters expliquen que el dia que havia de sortir a la venda la gent anava a corrua feta a demanar-lo i alguns mitjans conservadors aprofiten per carregar a fons contra l’escriptor i l’editorial, ambdós esquerranosos, amb un odi furibund i un to de linxament que fa justícia al títol del llibre. Jo no acabo de veure clara aquesta prohibició, encara més quan el mateix autor, sota l’estela de L’adversari i de A sang freda, afirma –i jo me’l crec– que no té la pretensió de recrear-se en la morbositat, sinó intentar entendre d’on surt i què és l’odi i la maldat. Què hi farem. El llibre que no ens deixaran llegir aquest Sant Jordi parla del mal, sí, però segurament és un bon llibre.