Apa, ja hi som! Enèsima polèmica, enèsima ensopegada (i ja cansa) a compte dels treballadors fronterers. Al ministeri de les Mil Ocurrències se li acut una vinyeta per als automòbils que entrin al Principat. Algú pregunta al titular, “perdoni, i els transfronterers també l’hauran de pagar?” Ups!, s’ennuega el ministre, perquè ves per on se’ns havia escapat, ja ho estudiarem, s’escapoleix, donant una pèssima imatge d’improvisació, de fer anuncis així com qui acaba de ser subjecte d’una epifania. No valdria més estudiar primer les coses, tenir-les ben pensades i parlar-ne després?
Després compareix l’alcalde de la Seu, com Llanero Solitario a la defensa del col·lectiu. Si no fos que ho fa a lloms d’un Ajuntament en el qual els últims temps l’acció més imaginativa i esforçada que ha dut a terme és un workshop. Un workshop. En fi. A l’expectativa estem de si seguiran en aquesta línia o espremeran una mica més les meninges, especialment amb la que els ve a sobre quant a moviments de població.
I així anem, amb un col·lectiu de treballadors, és a dir, de persones, de famílies, encara que se’ls emmascari sota el denigrant i classista “mà d’obra” o fins i tot “recursos humans”, sent objecte novament del pim-pam-pum, convertits en pilota de la polèmica. Santa paciència. Amb l’agreujant que el grup creix, i que no ho fa per gust en molts casos, sinó empès per la necessitat de buscar un sostre sota el qual aixoplugar-se, expulsats en molts casos de casa seva. Per l’avarícia i la manca de previsió de l’estament polític, sobra dir-ho.
Per tant, potser calen menys il·luminacions, menys pim-pam i més seure al racó de pensar... plegats.
