Gerard Piqué va arribar a finals del 2018. Va rescatar l’FC Andorra, que estava jugant a Primera Catalana amb una plantilla farcida de jugadors andorrans i dirigida per Richard Imbernón. En aquella època hi havia equips de base i jugaven al CE FAF 1 de Santa Coloma. L’objectiu no era l’ascens, tot el contrari, era sobreviure. Cada final de temporada tothom dubtava si el club seguiria viu. I amb l’arribada del defensa central del Barça en aquella etapa es van solucionar tots els problemes de cop. Van començar d’altres, però els que tenien abans es van solucionar. L’ambició va ser màxima. Tothom es va barallar per rebre en una llotja Piqué i Shakira –quan estava amb l’exdefensa català–. Un dels seus destins va ser Encamp. Van guanyar la partida a la resta. Això sí, aquest projecte va créixer més ràpid del previst. Massa. Van comprar la plaça del Reus i es van saltar la tercera divisió per fer el salt a segona divisió B –l’actual Primera RFEF–. El Prada de Moles se’ls va quedar petit i van haver de canviar de seu. L’Estadi, l’única instal·lació per jugar a futbol o a rugbi amb cara i ulls –tampoc és per tirar coets– es va convertir en el nou territori. El rugbi es va quedar sense casa seva i va haver d’anar cap a Encamp. Van signar un conveni que aquest estiu ja ha caducat i les promeses de l’FC Andorra de tenir una nova instal·lació continuen sent un brindis al sol, és a dir, foc d’encenalls. S’ha hagut de signar un nou conveni després que el rugbi donés, novament, el seu braç a tòrcer. De moment, el nou estadi a la Borda Mateu continua en la mateixa situació que sempre, és a dir, amb el tabac plantat. I la solució, sembla que serà el nou estadi de la FAF a Encamp i els problemes seguiran sent els mateixos. De moment, tot és pilotada a l’aire...
