“No pot ser que es quedi gent a les parades, no pot ser que els infants de Canillo no puguin pujar al bus lliure per anar a l’escola... i ho he comprovat”. Així es queixava el cònsol major de Canillo del funcionament del transport públic en la reunió de poble de dimecres al vespre. Tot i escombrar lògicament cap a casa, la queixa de Jordi Alcobé podria ser la mateixa que la de qualsevol usuari, especialment dels que van o venen de la vall d’Orient, si bé el fet que es quedi gent a les parades perquè el vehicle de torn ja no pot encabir ningú més no és exclusiu d’aquest territori.
I és que d’un temps ençà desplaçar-se en transport públic, en unes hores determinades, és una autèntica odissea. I és que més enllà que la informació que es dona a les parades que disposen de monitors dista sovint de la realitat, l’usuari espera un autobús que no sap si passarà o si hi podrà pujar en el cas que ho faci.
Amb el tema del transport públic cal posar-se les piles, i de veritat. No pot ser que després de sis mesos de procés participatiu i de recollir més de 700 propostes s’anunciïn el juliol passat petits retocs, com la recuperació dels serveis oferts a l’hivern o l’ampliació del bus nocturn, i la realització d’un estudi per optimitzar el servei, i que aquest no s’acabi adjudicant fins al desembre i que, si es compleixen els terminis, no s’enllesteixi fins a final d’abril. Cal alguna cosa més i valentia per garantir el compliment del servei. I és que tenint en compte l’afany amb què des de les adjudicatàries es demanen compensacions davant qualsevol canvi que es faci per mirar de millorar el servei per si pot fer variar també les condicions del contracte de concessió, es podria plantejar també l’opció, si és que no hi és ja i si és aquest el cas aplicar-la, d’incloure penalitzacions davant un servei deficient o la no prestació d’aquest, en els casos de les persones que des de la parada veuen passar els autobusos sense aturar-se perquè ja no s’hi cap.
