Estem a finals del segle XIII. Les relacions comercials en aquesta part dels Pirineus són intenses. Les rutes pel transport i l’intercanvi de mercaderies d’Arràs, Cambrai o Narbona a Cardona, Llimós, Solsona, Tremp, Berga, Tortosa, passant per Foix i per Tarascó són ben conegudes pels mercaders de draperia, de pells, de ferro, l’estany,  entre altres. I tots exigien que la mercaderia passés per les Valls d’Andorra i no pas per la Cerdanya.

I per què? Doncs com ja ho he escrit en altres articles, perquè les Valls d’Andorra eren una àrea fiscalment interessant amb la signatura dels Pariatges, mentre que les fortes càrregues fiscals imposades pel Regne Privatiu de Mallorca a la Cerdanya els desviava la majoria de rutes comercials. 

Així les mercaderies transitaven per les Valls d’Andorra entrant per dos passos: el Port de Siguer (Ordino) i Fontargent (Canillo), i seguien vall avall fins a la Seu. Amb aquesta ruta els mercaders volien evitar de pagar la cisa i la gabel·la, però això era sense comptar amb l’ull recaptador dels lleuders de la Seu.

Esteve de Ponçclaus (Pouclaus, Pongclaus, Poujclaus), fill de la Seu va ser un dels lleuders més sagaços de l’època. Sempre ben informat sabia els tractes dels mercaders per a fer transitar les mercaderies per les valls d’Andorra. I, alerta i atent a tot moviment, intervenia la majoria de mercaderies quan arribaven a la Seu, per a fer pagar la lleuda als mercaders.

I és que la lleuda era una taxa reial que gravava el trànsit de les mercaderies i havien de pagar tots mercaders. I a la Seu, el Ponçclaus, lleuder de professió, va ser molt actiu durant la dècada del 1280 perseguint als mercaders que com Sauch de Tortosa i Boan de Foix, Pere Andreu de Cardona o Pere Jaume de Llimós havien fet passar draperia o ferro per les valls d’Andorra. Tots aquests mercaders resaven per fer una ruta diferent per no haver de pagar la cisa i la gabel·la però, un cop a la Seu i per seguir el camí, es veien obligats de pagar la lleuda.

Aquest tràfic profitós i ben rodat tenia les seves escletxes ja que si bé, el lleuder podia collar els mercaders que interceptava, els que eren originaris de les valls d’Andorra se’n salvaven. Ja que es consideraven exempts de lleuda! I així, Arnau Fabre, habitant d’Andorra i soci d’Ermengol de Canylau certificava, un 9 d’octubre de la dècada del 1280 a Esteve de Ponçclaus que les mercaderies que transportava a la Seu eren seves. I per tant, no havien de pagar la lleuda.

No obstant això, a l’Arxiu de les Set Claus hi ha força documentació, dels segles XV i XVI sobre els litigis entre habitants de les Valls d’Andorra i habitants d’Agramunt o altres ciutats, per la lleuda. Hi ha moltes sentències favorables als habitants de les valls d’Andorra, donant-los la raó per no haver de pagar la lleuda i alimentant rivalitats i antagonismes entre de casa nostra i els altres.

Però a finals del segle XIII, el lleuder de la Seu va fer passar per caixa tots els mercaders que identificava com a forans i que transitaven per la Seu, i també, potser, va fer com qui no veu amb els andorrans que eixamplava i que li certificaven que la mercaderia era d’ells i que no pertanyia a cap mercader forà.

Res, que res no canvia.