Per si no en teníem prou amb la guerra entre Rússia i Ucraïna o l’eterna entre Israel o Palestina (la del Congo, podem dir que no existeix perquè ningú no en parla), ara se’ns hi afegeix una guerra comercial, perpetrada per l’incendiari número u del planeta, el flamant i de nou president de la primera potència, l’amic Trump. He de confessar que això de l’economia m’avorreix una mica, no és el meu fort, però no acabo de veure com en poden sortir ben parats els Estats Units d’enfrontar-se amb la pràctica totalitat dels països del món, per alguna raó de fons que puguin tenir. Al final, en economia dos més dos no acostumen a fer quatre, així que segurament la jugada li surti bé a Trump en algun aspecte, no diré que no, però en d’altres serà més perjudicial que beneficiós per la seva maltractada economia.
Menció a part mereix la posada en escena del personatge. Mai passa desaparcebuda, amb aquella teatralitat barrejada d’espectacle de circ dolent, d’aquells que abans portaven animals. No pot faltar mai el retolador negre i la signatura de mai acabar, en un exercici d’egolatria de primer nivell, en què els psicòlegs i els psiquiatres segur que hi suquen pa. Ara bé, aquesta vegada ha aparegut un estrany plafó amb una llista de dolents i menys dolents, amb el corresponent recàrrec a pagar. Andorra n’ha sortit ben parada, Trump ens ha perdonat la vida, tot i que estic segur que ni això, perquè no deu tenir ni idea que existim. Per últim, no podien faltar els invitats d’honor al carregós acte perpetrat als jardins de la Casa Blanca, amb un orador sindicalista oportunament arrencat de l’Amèrica profunda que tan l’aplaudeix. Vagin preparant crispetes.
