Taslima Nasreen és bangladeshiana. I també feminista, ginecòloga, defensora dels drets humans i la igualtat de gènere, poetessa i autora de Laija (Vergonya). Els fonamentalistes islàmics del seu país van dictar una fàtua contra ella en què la condemnava a mort i van posar preu al seu cap: cent mil taka (unes 350.000 pessetes d’abans). Va haver de marxar del país i ser acollida a Suècia en qualitat d'escriptora refugiada. Fa 30 anys que viu exiliada, però està decidida a lluitar pel seu dret a tornar “mentre estigui viva”.
Laija narra la violació d’una adolescent. La història està basada en els abusos sexuals patits per l'escriptora i en la seva tasca com a ginecològica que li va servir per publicar també una sèrie d’articles molt controvertits en què denunciava l'opressió patida per les dones a diversos països asiàtics. Ella ja militava contra la violència sexual i a favor dels drets reproductius molt abans del #MeToo. 
Annie Ernaux és artífex d’una escriptura inusual, una escriptura “com un ganivet”. Moltes dones de la generació del Maig del 68 es van veure identificades i reflectides en les seves obres i van trobar un camí que traduïa poderosament el que sentien sobre les limitacions de l’època. “Ens vas aportar una mena de brúixola. Ens vas obrir portes animant-nos col·lectivament a trobar recursos en nosaltres mateixes per a dissenyar un món millor”, li reconeixia la sociòloga Rose-Marie Lagrave a l’escriptora en una conversa pública: “Els teus llibres eren un incentiu. No estàvem soles”.
L’esdeveniment descriu l’avortament clandestí que Ernaux va patir als 23 anys quan a França era il·legal. El llibre va provocar reaccions ofeses i hostils. Narrava allò que no es volia sentir: “En aquella època, s’amagava el que concernia al cos de la dona i del que se li havia infligit durant segles”. Quan li van concedir el Nobel de literatura, les seves primeres declaracions van ser per defensar el dret de les dones a l'avortament: “lluitaré fins al meu darrer alè perquè les dones puguin triar ser mares, o no ser-ho. És un dret fonamental”.
Acció Feminista d’Andorra es manifesta demà, de nou, per reivindicar l’avortament legal, segur i gratuït. Però ho farà a Barcelona. Juntament amb una trentena d’associacions i col·lectius feministes, adherint-se al Manifest #8M2025 que exigeix drets i canvis reals per viure amb justícia i llibertat. 
Expressen les membres de l’associació cansament després de reclamar any rere any el mateix sense cap resultat institucional. Han decidit traslladar la lluita justament on bona part de les dones d’Andorra acudeixen a avortar davant la impossibilitat de fer-ho al Principat: “A Catalunya se’ns acull i se’ns escolta”. 
 Com de necessàries són les veus de les dones. Veus ignorades, exiliades, hostilment silenciades. Veus brúixola per a d’altres dones. I com d’important és que se sentin escoltades. Ni que sigui perquè es trobin una mica més acollides, una mica menys soles.