Barallar-te quan vas a comprar mobles en parella és un fet antropològic, que no hi ha cap matrimoni que no acabi tirant-se les mandonguilles sueques pel cap després de passar una tarda a Ikea. Segons una acurada investigació del professor Franz de Copenhaguen  publicada al TBO, els conflictes revelen diversos aspectes de la relació, com ara la lluita pel lideratge a l’hora de prendre decisions, el repartiment de tasques o el nivell de compromís. “Bones compres!”, cal desitjar-los cada cop que llençaran el seu dissabte a la tarda a l’abisme nòrdic, que no serien els primers ni els últims que se separen per culpa de l’armari Kleppstad o de la caixa Trofast.

Entren a la botiga com el general francès Philippe Leclerc endinsant-se al sud d’Alemanya fins al quarter general de Hitler a Berchtesgaden i surten escaldats després de comprovar que moblar la república independent de casa teva és un malson a través de llargs passadissos amb noms que semblen contrasenyes de wifi i recorreguts tan llargs com la marató del desert. Allò que podria semblar una representació de les àgores gregues amb ciutadans de diàlegs platònics, oradors i demagogs, és un lloc on hi ha parelles discutint sobre quantes poselles necessiten per a la llibreria Billy, quin tipus de llum és la millor per al despatx o les diferències entre l’Ektorp i el Tidafords.

Això pel que fa a anar junts a la botiga, perquè pel que fa a muntar els mobles en parella, ja entrem en el terreny de la batussa monumental, la renyina superlativa per un cargol: habitualment quan tots dos es posen a muntar una llibreria el que acaben és muntant un bon sidral. Sobretot quan s’adonen que el moble no cap a la paret. De fet, quan poses “Ikea, amor” al banc d’imatges de Pixabay et surt un plat trencat com si fos una obra de Joan Brossa en defensa de la creació i la reflexió contemporània.

De la prova de muntar un objecte d’Ikea en surts masegat després d’una dura confrontació entre ell, que evita llegir les instruccions “perquè ja sé com va tot i si no entra un cargol, el collo i ja està” i ella, que se les estudia com si anés a presentar-se a la convocatòria per a una plaça de notaria. Al final de tot el muntatge et trobes amb un prestatge que, quan canvies un llibre de lloc, et cau al damunt tot el pes de la producció literària de Ken Follet.

Si després de tot el procés, la parella continua junta no només és el premi a la supervivència, ni el naixement d’una nova república independent (la de casa seva), sinó la mostra que el seu no és un amor a prova de bombes o de sogres, sinó d’una cosa molt més potent: un amor a prova d’Ikea.